paraules...

paraules que em surten de les orelles,
dels dits,
de les mans,
dels ulls,
dels peus,
dels cabells,
del nas,
de la boca,
de la llengua,
dels pits,
de la panxa,
del sexe,
de les cames,
de les cuixes,
de les entranyes...

fa dies que, com deia Galeano, no em corre la sang a les venes, m'hi corren les paraules... i no les puc aturar i no les vull aturar. Si ho fes no seria jo...
de la mateixa manera que tinc episodis autistes, en que el silenci s'apodera de mi i sóc incapaç de parlar amb fluidesa, d'escriure el més mínim pensament...

però ara toca el torn de les paraules...
m'arriben com arriben els abellarols a la primavera...
o passen ràpidament com les aus migratories que han d'arribar al nord més fred i gèlid...
o com els pit-roigs, descaradament i sense vergonya...

paraules que creen malentesos...
que són susceptibles de llegir com no toca...
o que s'interpreten de la manera que no és,
que donen peu a converses surrealistes on al final ningú parla del mateix...
o potser sí i no se sap...
qui ho sap...
potser només ho saben elles,
les paraules...

paraules que provoquen dolçor i tendresa,
o rebuig i ràbia,
o que són amargues,
o velles i gastades,
paraules enrabiades o calmades,
ostentoses o desinflades,
que volen acaronar o esgarrapar.
paraules suaus com carícies
o doloroses com mossegades.

paraules i més paraules...

i me'n vaig a dormir amb el cap ple de paraules no dites, no escrites
i dormo amb elles i es converteixen en somnis
paraules estranyes, sense sentit, inventades, desconegudes, inquietants...
que surten i suren i vetllen o desvetllen el meu son
i em desperto amb les paraules envoltant el llit
i tot d'una entren dins meu de nou
per sortir altra vegada de les orelles,
dels dits,
de les mans,
dels ulls,
dels peus,
dels cabells,
del nas,
de la boca,
de la llengua,
dels pits,
de la panxa,
del sexe,
de les cames,
de les cuixes,
de les entranyes...




.