ponts petits...

Diumenge a la tarda. Mentre escric el post "boscos", penso que enlloc d'estar-ho escrivint ho hauria d'estar disfrutant. I dit i fet, l'acabo, em calço les xiruques, pregunto si algú vol venir. La resposta és no. A casa estan mandrosos. Els únics que em seguirien són els gossos i vaig dir que sola no els treuria mai més. Només falta trobar-te algun amo petaner amb el seu refotut gos petaner deslligat, per acabar arrossegada per terra, mig desmuntada... El temps no acompanya, però hi pot haver qualsevol altre boig que li agradi passejar sota els núvols a punt de descarregar.
-Neus, agafa un paraigües!!!
És l'última cosa que sento mentre tanco la porta i penso per enèssima vegada durant el dia si realment tinc 33 anys... i si ma mare se'n recorda de que els tinc. (Haig de tornar a Olot.)
Ho tinc tot. Jaqueta, claus, càmera i ganes. I és sortir per la porta i canviar de pensament. Ja no m'abelleix tant fer el camí cap al Buscaró. L'han asfaltat tot, tinc ganes de trepitjar terra humida, herba molla, fang... I enfilo cap als Ponts Petits. Creuo el poble passant pel parc on hi ha mainada jugant, creuo la carretera i pam... ja em trobo enmig de camps, arbres i sento la remor de l'aigua.



He passat pels Ponts Petits. M'hi he aturat per fer un parell o tres de fotos... fotos ràpides, no m'agrada aquest pont, està mig podrit. He enfilat riu avall, tranquil·lament. Amb les orelles ben obertes i seguint siluetes alades amb els ulls. M'ha semblat veure un tallarol de casquet, però no em fio de la meva capacitat d'identificar-lo. Algun pardal, merles, estornells... D'haver-n'hi n'hi ha uns quants i tots tenen ganes de xerrameca. M'alegro d'haver vingut.
Vaig caminant sense fer pràcticament soroll, em surten ocells d'enmig de les bardisses, em limito a parar-me i mirar com marxen, ni intento saber què són.
M'encanto amb les gotes a les fulles, amb les flors, els reflexes a l'aigua, els núvols... mentre faig alguna foto...
Baixo fins la segona resclosa, desfaig el camí. Passo enmig d'arbres amb un sotabosc ple d'aranyetes i bitxos varis que s'escapen dels meus peus.
I sí, quan passo prop d'una bardissa es mou alguna coseta i jo quieta miro. I veig el Tallarol de casquet que esquiva les branques baixes per volar fins les de l'arbre on se sent segur. Més amunt, a tocar del pont... em trobo la femella.
Enlloc de passar altra vegada pels Ponts Petits, vaig resseguint riu amunt. Mentre faig una foto a la primera resclosa, tinc temps d'adonar-me de que un bitxo s'aixeca i tira riu amunt... jo al darrere. Sense fer gaire soroll, pujo el turonet que em separa del següent meandre i miro avall... em fa molta gràcia tornar a veure un ànec Collverd nedant pel meu riu... no és gens habitual.
El passeig agradable s'està acabant... uns quants metres més, al costat d'un preciós camp de verds humits, i arribo a la carretera. Em falta creuar el pont d'entrada o sortida del poble i tirar cap a casa.
És entrar al poble, guardar la càmera i començar el xirimiri...
Al parc ja no hi ha mainada jugant...







.