Farà 3 anys que es va fer el silenci.
I la decisió que havies de prendre tu,
la vaig prendre jo.
Tu la vares callar,
vas preferir el silenci.
Volies que fos jo qui el trenqués.
I ho vaig fer.
I tu t'esperaves un altre so.
I em vaig saltar totes les promeses fetes,
després de que tu et saltessis les teves.
Tres anys i encara no sé què en penses.
Tres anys i malgrat haver parlat
continua havent-hi un silenci.
I hi serà sempre.
Així ho vaig decidir.
Així ho vas decidir.
El silenci sempre és més explícit que un reguitzell de paraules.
El silenci val més que tots els teus somriures.
Que totes les teves promeses.
Que totes les teves carícies.
Que tots els "t'estimo" que s'han perdut...
... i que pràcticament ni recordo.
Malgrat tot...
... encara, a vegades,
em trobo preguntant-me si m'has enyorat mai...
.
dimarts, 17 d’abril del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tres anys ja?, canvia de llibre Elur o passa les pagines d'aquest defintivament, pensa que hi han d'altres llibres per llegir i que segurament son molt més interessants...tu ja m'entens, oi?
ResponEliminaCuide't bonica, petonassos a cabassos!!!!!
jajajajjaja... ostres... però si aquest ja el tinc reciclat dona!!
ResponEliminaTot plegat era una introducció per l'última pregunta, és el que passa quan deixes volar el pensament i comences a recordar algunes coses... en fi, hi ha situacions que fan que en recordis d'altres i nàfent.
Més petons per tu, preciosa!!!
I cuida't, tu també!
Aiiii...aquesta melanconia!
ResponEliminaEstic d'acord amb jo mateixa (que raru sona aixó dit així...) quan diu que s'ha de passar pàgina.
El mar està ple de peixos i segur que tu ets un bon esquer ;-)
Un petonot, maca!
Buk
Llibre tancat, de debó Buk. I ben tancat.
ResponEliminaI escrit amb una fredor que us en faríeu creus, sense cap mena de rancúnia, ni tristesa, ni res. A vegades haig de fer un esforç per recordar tot el que vaig sentir i viure. El meu cervellet va fer una bona feina ;)
Un bon esquer? jajajajjajajjajajaajja aquesta sí que és bona!!! no m'ho havien dit mai això!! jajajajjajaa
mira, quan l'autoestima se'm desinfli, hi pensaré: "Mossa, recorda que ets un bon esquer, paraula del mestre Buk" jejejejeje
Gràcies maco!
un petonàs!!!!
M'apunto al que t'han dit abans, és passat i ja està bé allà.
ResponEliminaWeno, això de l'esquer no sé si dir-t'ho... potser millor que estiguis a l'altra banda de la canya, no? Si enxampes un bon peix... al sarró. I si no ho veus clar el tornes al mar
:)***
res, res... si no és un bon bacallà ja no m'hi poso Pd40! jajajajajajajjaja
ResponEliminaFaltaria més! jajajajaaaja
:***