Ahir em vaig retrobar, de nou, amb Aureliano Buendía. Feia massa dies que el portava amunt i avall sense fer-li gens de cas. Més aviat li maleïa una mica els ossos, que no té, per ocupar massa espai dins la bossa. Va ser una bona idea forçar la trobada.
També em vaig retrobar amb la lluna just arribant a casa. Mirada fixa al fons del cel i alleugeriment de l'ànima. Una sensació estranya, però que passo de racionalitzar. Avui no.
I avui, si el temps ho permet que semblaria que sí, em retrobaré amb el meu banc primaveral. Una horeta envoltada d'arbres i amb la companyia dels habitants de Macondo i algun ocell. Espero que el pit-roig no falti a la cita.
dimarts, 10 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


Doncs endinsat pels carrerons de Macondo i, possiblement, quan estiguis absorta amb la lectura, vingui un pit-roig a donar-te el bon dia! Potser, fins i tot, vol tafanejar algún fragment!
ResponEliminaQue tinguis un dia tranquil!
Ai... si et deixa plantada m'enfadaré!! :) Aquests retrobaments no estan del tot malament!! Espero que gaudeixes d'aquesta horeta ...
ResponEliminaAquesta mena de retrobaments valen la pena,oi??
ResponEliminaUn forta abraçada desde València!!!!
ANA
avui,
ResponEliminala lluna és plena, rodona.....
=;)
Bona companyia el tal A.Buendía!!
ResponEliminaSi el teu banc primaveral coincideix amb el meu ( prop d'una font que no sé si m'agrada...), cuida-me'l bé, eh?
Avui he vist la lluna just per damunt la catedral de Girona, en l'hora en que el capvespre es trenca en nit. estava entelada per un vel de boirina, i era rodona i bonica i... ja callo. és que la lluna...
Bones lectures, bones observacions, i bons de tot!
Quin lloc tan magnífic per retrobar-s'hi... m'hi convides? Tant de bo la tarda hagi estat tan fantàstica com esperaves.
ResponEliminaHa vingut el Pit-Roig? Que no m'assabenti jo de que et fa el salt, eh?
ResponEliminaMés que endinsar-m'hi m'hi he perdut Fanal Blau :)
ResponEliminaJa seria per espantar-se una mica si vingués un pit-roig a llegir, eh?! jeje
Gràcies!
I ara pobre pit-roig, no t'hi has pas d'enfadar Laia! No l'he vist però l'he sentit! ;)
Ho he fet i molt!
Un petonet, preciosa!
I tant Ana!!
Una altra per a tu, guapa!!! Petons!
I enterenyinada i hipnotipzant Hypatia ;****
Ummm... jo m'hi enfado una mica amb l'Aureliano Jordi, ja em va passar la primera vegada que vam compartir el temps.
Ai... doncs avui no he pogut, el banc que està aprop de la font que no m'agrada, ja estava ocupat. De fet tot aquell sector estava ple de pre-adolescents cridant i corrent i me n'he anat cap a l'altra banda.
Jo l'he vista sortint de la feina igual de rodona i bonica, destacant sobre un cel quasi negre. Digues, digues... la lluna és la lluna!
Gràcies i igualment :*)
I tant GripauBlau, només faltaria!
No em puc pas queixar :*)
jejeje Xexu, no l'he vist, però hi era i tant! i ben aprop, que l'he sentit a refilar!