Viatjant al passat a través del bloc, m'he adonat de que sempre porto malament la transició hivern-primavera ... Massa llum de cop, potser?
Si conegués a algun budista, segurament em diria que no em trobo bé perquè he acumulat massa energia negativa. No en conec cap, i qui conec em diu que alguna cosa m'ha fet mal. Jo només sé que el meu estòmac no està per gaires festivals. I que si alguna cosa m'hagués fet mal, a hores d'ara ja hauria d'estar bé.
Llegeixo la biografia d'Indra Devi amb una mica de recança. La traducció al castellà és horrorosa. La història d'aquesta yogui, prou interessant, té algun punt de fantasia que em fa grinyolar tota la resta. Malgrat tot, l'acabaré.
M'esperava el pont de maig amb molta il·lusió, m'esperava Madrid. M'esperava ...
Ara ja no podrà ser. Haurem de buscar un altre dia, cosa gens fàcil.
L'1 de maig toca bateig. I sí, fa gràcia, però no il·lusió.
No pas la mateixa que anar a Madrid.
Em faig meu un altre banc del parc. Ja és el tercer. Els altres dos ja no m'agraden com abans. Aquí tinc un arbust altíssim que fa de respatller, on ahir les mallerengues blaves festejaven completament alienes a mi.
Ara, quan són tres quarts d'onze, encara no he fet cap cafè... i ja m'enfilo per les parets.
S'apropa un canvi de temps, massa que ho noto.
divendres, 27 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tens molta raó amb l'estómac. El meu me'l van posar de saldo i per això sé de què parlo.
ResponEliminaSaps, diu que diumenge ha de ploure :)
Un petó ben gran Neus!
Gràcies Neus,
ResponEliminaEl poema no el coneixía. T'he le robat. L'he llegit vàries vegades perquè l'he trobat preciós.
De fet el tindría com a capçalera al fotoblog.
Un petó.
M'agrada molt veure't per aquí Pere!!
ResponEliminaAi l'estòmac... em sembla que el meu és el regulador de tot el que em passa pel cap :P
Sí!!! ole! ole! demà a la tarda ha de posar-s'hi! uf... com l'enyoro a la pluja! (sí, ja sé que tu no estaràs tan content com jo... :P)
És ben bé per això que el tinc posat aquí, el trobo preciós, també. Era un home molt savi MMP.
Un petonàs i una abraçadassa, maco!! cuida't!!!
Ostres, no podràs anar a Madrid? Quina pena, amb la il·lusió que et feia! Però d'aquí no passa, eh, has de trobar alguna data propera per anar-hi. Ha d'haver-hi algun pont per aquí a prop!
ResponEliminaDoncs a mi l'arribada de la primavera em sol anar bé, sobretot si la tardor i l'hivern m'han anat a la contra. Aquest hivern ha estat horrible i la primavera se'm va avançar dues setmanes... una primavera plena de sol. Sino la gaudeixes, passa-me-la... que me la quedo tota ;)
ResponEliminaJo també el sento, el canvi de temps...i no et preocupis, el bateig demà el tinc jo i no em fa ni gra`cia ni il.lusió...
ResponEliminaPodria anar-hi igualment Xexu, però encara que em queixi, prefereixo quedar-me :)
ResponEliminaMadrid hi serà sempre, i si no hi ha ponts fabricarem un aquaducte ;)
jejjeje, dona Alegria, a la meva manera la gaudeixo eh? m'agrada molt la primavera, només que necessito temps per adaptar-m'hi ;)
M'alegra la teva alegria, guapa! :**
Ai Zel... segur que no serà tan terrible, ja ho veuràs!
Una abraçada!!!