els corbs han tornat!

L'avi els ho havia explicat moltes vegades, però mai es cansaven d'escoltar la història dels ocells.
Feia molts anys per aquelles contrades, no hi havia ocells. Ni un. Es podia passejar pel bosc i no escoltar ni un sol cant, ni veure una sola ploma, ni trobar un sol niu. Quan jo era petit el pare m'ho havia explicat moltes vegades. Als homes d'aquell poble no els agradaven els ocells. A les dones tampoc. Els homes es queixaven de que se'ls menjaven les granes, descolgaven el que havien sembrat amb tant d'esforç, es menjaven els fruits dels arbres... Les dones es queixaven de que se'ls cagaven sobre la roba acabada d'estendre, la terrassa acabada d'escombrar i fregar, que havien de recollir plomes de per tot arreu, de que les garses els robaven les joies més lluents... Entre tots es van posar d'acord i van començar a espantar i maltractar tots els ocells. Els primers a rebre els cops van ser els corbs. La seva fama de ser ocell de mal averany no el va ajudar gens. També van ser els primers a desaparèixer. Van marxar avorrits de tanta tonteria humana. M'explicava el pare que van ser ells els que van convèncer de marxar a tota la resta d'aus hagudes i per haver. Jo no sabia pas si creure-m'ho, però el pare no deia mai mentides. Ell encara recordava vagament els refilets d'un rossinyol. En sabia els colors de quasi tots, doncs sense que ningú se s'adonés va aconseguir salvar un llibre d'ornitologia de la crema i el guaitava cada dia d'amagat. Aquell llibre me'l va regalar més tard a mi i ens el miràvem cada dia tots dos, imaginant que les il·lustracions prenien vida i començaven a volar. Un dia vam decidir que allò no podia continuar d'aquella manera. La gent del poble cada vegada era més esquerpa, més apagada i trista, més grisa. Com més temps passava menys riures i cants se sentien. Vam pensar que si tornaven els ocells potser tot plegat canviaria i ens vam posar a treballar-hi. Vam convèncer a la gent de que havien d'acceptar-los altra vegada i vam penjar caixes niu, vam netejar boscos, vam plantar arbustos i fruiters, vam arreglar abeuradors i menjadores... vam fer tot el que vam pensar que agradaria als ocells i ens vam posar a esperar. Cada dia, el pare i jo, ens assèiem a sota l'alzina del principi del bosc a esperar i observar tot xiulant i refilant... cada dia. Fins que... amb la veu mig trencada per l'emoció el pare em va xiuxiuejar: fixa't, els corbs han tornat!
I després d'escoltar la història per enèssima vegada, se n'anaven tots plegats al bosc a gaudir dels ocells...


Aportació a Relats conjunts.