dilluns, 2 de març del 2009

derrotada ...

Avui m'he volgut fer la valenta. I això que només m'envoltaven indicis de derrota: haver dormit malament, núvols indecisos de bon matí... però jo, tossuda, volent-me fer la valenta. A la primera punxada he mirat cap a un altre costat. A la segona he respirat fons. A la tercera he intentat mentalitzar-me de que ja passaria.

Havent dinat continua la punxada. Ja no són curtes i intenses, ara n'és una de mig sostinguda amb pics d'intensitat aguda. Admeto la derrota i em prenc un analgèsic. Un altre dia no em faré la valenta, que sinó la migranya guanya terreny i em costa massa reduïr-la al no-res.
a

12 ventades ...:

  1. Jordi Casanovasdilluns, de març 02, 2009 11:56:00 p. m.

    Has perdut una batalla però no la guerra ;)

    ResponElimina
  2. Sergidimarts, de març 03, 2009 12:02:00 a. m.

    Hi ha guerres que costa guanyar, i batalles que potser més val no començar. I t'ho diu un que sovint es fa el valent amb el seu propi cos, i després passa el que passa. Cuida't molt, fes resistència pacífica (però amb drogues, eh?), i molts ànims, que passi aviat.

    ResponElimina
  3. Barbollairedimarts, de març 03, 2009 1:05:00 a. m.

    tanca els ulls...
    sents el silenci?
    les gotes?

    Una abraçada silenciosa, inyu
    Una bosseta de petonets dolços i guaridors
    :o)******

    ResponElimina
  4. Zazpidimarts, de març 03, 2009 8:26:00 a. m.

    Guapa espero que estiguis millor :p
    Molts petonassos.
    t'e

    ResponElimina
  5. neusdimarts, de març 03, 2009 9:24:00 a. m.

    Ai Jordi, aquesta guerra la tinc ben perduda :P


    jejejeje Xexu... a vegades passa que penso que potser no calen els analgèsics, que ja n'estic una mica farta d'haver de córrer a prendre'n un a cada punxada de mal de cap i llavors faig el burro com ahir... Et faré cas, resistència pacífica ibuprofenada ;*)


    Moltes gràcies Poeta :)
    Tancar els ulls i no sentir res és el millor en aquests casos i anar-se'n a dormir aviat també ;)
    :**********


    Està més o menys controlat, carinyu!
    Moltes gràcies!!!
    Petonassos i abraçades!!! Tinc ganes de veure't!!!

    ResponElimina
  6. hypatiadimarts, de març 03, 2009 10:02:00 a. m.

    ups,
    la migranya és molt punyetera,
    si la deixes despuntar, t'explota...
    (i et fot enlaire tot un cap de setmana, com a mi, aisssss)

    a la migranya, tolerancia zero!!
    =;)

    ResponElimina
  7. neusdimarts, de març 03, 2009 10:08:00 a. m.

    Ho sé prou Hypatia, és l'única manera de controlar-la una mica.
    Oh... em sap greu això del cap de setmana...
    Una abraçada i un petonàs, guapa!

    ResponElimina
  8. òscardimarts, de març 03, 2009 11:11:00 a. m.

    jo no soporto el patir. davant del patiment no em sé fer gota el valent.

    ResponElimina
  9. neusdimarts, de març 03, 2009 12:14:00 p. m.

    oh... bé, és que hi ha diferents graus de dolor Òscar i per sort ja fa temps que no pateixo migranyes incapacitants (deixa'm tocar fusta!!!)
    ;)

    ResponElimina
  10. Laiadimarts, de març 03, 2009 1:15:00 p. m.

    Cuida't, fer-nos els valents no soluciona res! Jo també, passant-me de llesta només he aconseguit allargar el refredat... així que a fer bondat! ;) Una abraçada!

    ResponElimina
  11. estripdimecres, de març 04, 2009 9:21:00 a. m.

    es qüestió de conèixer-se un mateix i a la seva migranya. Que passi aviat!

    ResponElimina
  12. neusdimecres, de març 04, 2009 9:24:00 a. m.

    jejeje... a vegades fer bondat és tan avorrit Laia!! ;)
    Gràcies bonica!


    Oh ens coneixem perfectament, carn i ungla, cul i merda, Estrip. Però a vegades m'agradaria poder-la ignorar completament, per si un casse sentís tremendament ofesa i no tornés mai més... però es veu que no funciona...
    Gràcies :*)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)