dissabte, 28 de març del 2009

plou poc a poc...

Plou poc a poc,
tot s'acaba mullant
amb un bes lent.

.
.
.

13 ventades ...:

  1. Segur que això a tu t'ha encantat, però a nosaltres que havíem planejat fer una excursioneta no ens ha fet tanta gràcia... Finalment, una volteta sí que hem pogut donar.

    ResponElimina
  2. Una abraçada twittera des de Tarragona :-)

    ResponElimina
  3. Aquí, a casa meva, ha plogut de valent, i en lloc de bes, hen tingut un clatellot...

    ResponElimina
  4. Home Xexu... hi ha capellines i "xubasquerus"!! jejeje
    Jo he tret a passejar el paraigua, sí, ben contenta :)


    Poeta... estàs fatal, eh?? ;*)


    Una altra per tu Tondo, desde la Garrotxa! ;)


    Mai plou a gust de tothom Zel, ja se sap.

    ResponElimina
  5. Que bonic!
    **))
    El que tenen els besos lents és que van xopant tot el cos de sensacions, i voldries que no s'acabés mai, ni el petó ni la pluja. Però seny, eh?, que creen addicció, i ara no ens convenen els aiguats
    Petonets Neus!

    ResponElimina
  6. Gràcies Jordi :)
    Qui ho diu que no ens convenen aiguats? no hi estic d'acord, que plogui, molt, tant que els pantans vessin, tant que els rius tornin a ser rius... i encara més!
    :*)

    ResponElimina
  7. en aquest cas sí Assumpta, la pluja lenta sempre s'aprofita molt més que la que cau de cop.
    :)

    ResponElimina
  8. Perque m´ha semblat que dinaves a Beuda, avui?.
    (Toy paparazzi).

    ResponElimina