Plou poc a poc,
tot s'acaba mullant
amb un bes lent.
.
.
.
tot s'acaba mullant
amb un bes lent.
.
.
.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Bon dia Elur!
ResponEliminaMolt bon dia Jordi!!
ResponEliminaSegur que això a tu t'ha encantat, però a nosaltres que havíem planejat fer una excursioneta no ens ha fet tanta gràcia... Finalment, una volteta sí que hem pogut donar.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUna abraçada twittera des de Tarragona :-)
ResponEliminaAquí, a casa meva, ha plogut de valent, i en lloc de bes, hen tingut un clatellot...
ResponEliminaHome Xexu... hi ha capellines i "xubasquerus"!! jejeje
ResponEliminaJo he tret a passejar el paraigua, sí, ben contenta :)
Poeta... estàs fatal, eh?? ;*)
Una altra per tu Tondo, desde la Garrotxa! ;)
Mai plou a gust de tothom Zel, ja se sap.
Que bonic!
ResponElimina**))
El que tenen els besos lents és que van xopant tot el cos de sensacions, i voldries que no s'acabés mai, ni el petó ni la pluja. Però seny, eh?, que creen addicció, i ara no ens convenen els aiguats
Petonets Neus!
Gràcies Jordi :)
ResponEliminaQui ho diu que no ens convenen aiguats? no hi estic d'acord, que plogui, molt, tant que els pantans vessin, tant que els rius tornin a ser rius... i encara més!
:*)
Un bes lent, el millor.
ResponElimina;)
en aquest cas sí Assumpta, la pluja lenta sempre s'aprofita molt més que la que cau de cop.
ResponElimina:)
Perque m´ha semblat que dinaves a Beuda, avui?.
ResponElimina(Toy paparazzi).
Perquè m'has confòs Toy ;P
ResponElimina