De moment sembla que li agrado...
dissabte, 14 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Això de que no et veu...hi ha tantes maneres de veure, de mirar. I el somriure n'és una d'elles.
ResponEliminaPel que "veig" diria que li agrades molt i que s'hi sent molt ben acotxadeta!
Apa, disfruteu-vos!
Però com vols no agradar-li, dona? Aquesta bestiola aprendrà moltes coses de tu, ja ho veuràs. Ensenya-li a ser capri, encara que no ho sigui. Segur que t'ho agrairà, hehehe.
ResponEliminaUi fanalblau... ni tan sols sap que pot somriure, encara. L'única cosa segura és que és més llesta que la fam i li encanta que la portin a coll i la bressolin :)
ResponEliminaTant com poguem, gràcies!
Osti Xexu! li dius bestiola a la meva nebodeta?? jajajajaja
No seria la primera i última en canviar d'opinió sobre mi,eh? tot i que espero que no ho faci mai i que ens poguem portar bé tota la vida.
Ai... poques coses li podré ensenyar jo, però vaja, mai se sap.
Gràcies, maco!! :*)
el de moment sobra elur. els nadons són llestos, petites esponges que començen a aprendre de tot. tu segur que tens un grapat de coses que ensenyar-li.
ResponEliminabon cap de setmana!!!
oh Òscar, però es fan grans, eh? i no se sap mai :P
ResponEliminagràcies :*)