M'agrada Girona i la pluja. I m'agrada Girona emplujada, malgrat les rajoles soltes esquitxin les cames amb aigua bruta. O que la gent no miri res i rebi cops de paraigua per tot arreu.
M'agrada i molt passejar-me pels ponts de l'Onyar. Sobretot quan plou. Sobretot el de l'Eiffel. Passar-hi ben a poc a poc, mirant a banda i banda. Observant els coloms agrupats sota una balconada que no és de cap color en concret, els gavians jugant amb l'aire i l'aigua, els ànecs collverd creuant d'una banda a l'altra nedant i un esplugabous al bell mig del riu, quiet, imperturbable, parant la pluja...
M'agrada veure com cau l'aigua damunt de l'aigua i observar, amb un punt de sorpresa incomprensible, com no plou sota el pont.
dimarts, 31 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
És que Girona és una ciutat preciosa, no m'estranya que vulguis anar-hi a viure. Jo també voldria, si no estigués tan viciat a Barcelona. Això sí, la pluja m'està tocant una mica la pera. Avui he estat massa estona caminant sota seu, i em sembla que això no es quedarà sense conseqüències. I no és la millor setmana per quedar-se sense defenses.
ResponEliminaXexu... ja saps que et mulles perquè vols! Portar paraigua és d'allò més còmode!! jejejejeje
ResponEliminaCuida't eh?? Una abraçada!!
Nosaltres fa poc que vam estar-hi, ens encanta! té una màgia que és complicada d'entendre. Llàstima que no hem tingut l'oportunitat de veure-la plujosa!
ResponEliminaGirona sempre és un regal pels ulls, sigui emplujada o assoleiada, o com avui, que no és ni una cosa ni l'altra :)
ResponEliminaa mi també m'agrada passejar-me per girona d'aquesta manera, amb aquestes condicions, i veure i mirar tot el que m'envolta. T'hi has fixat que quan plou es fa un silenci estrany en el riu? Només se sent el xip-xap de la pluja en el paraigua, i si fa una punta de fred, fred d'abril, la cosa ja és immillorable.
ResponEliminaO la pluja sobre el riu... més que silenci, música :)
ResponElimina