sóc ràpida...
.
Estic enfadada, dolguda i decebuda, no sabria dir si més d'una cosa que de l'altra. Per això poso una foto per riure una mica, perquè tot el que ara mateix podria escriure no seria res de bo. I no, no té res a veure amb les eleccions municipals. Té a veure amb les relacions personals. Uns són covards i d'altres som massa orgullosos, suposo... o jo què sé.
Només sé que hi ha coses, silencis, actituts que em saben greu i que vulgui o no em dolen.
I res... per treure la mala maror i el mal rotllo... i per tornar a riure, o com a mínim somriure...
À m'has matao!
(Gràcies a la F i l'À per les fotos)
.
Només sé que hi ha coses, silencis, actituts que em saben greu i que vulgui o no em dolen.
I res... per treure la mala maror i el mal rotllo... i per tornar a riure, o com a mínim somriure...
À m'has matao!(Gràcies a la F i l'À per les fotos)
.
La foto amb la llengua fora fa una mica de yuyu, realment sembla que estiguis fulminada. Va, no estiguis enfadada... uns quants mimitos i com nova.
ResponElimina:)*** bon diaaa
jejeje... crucificada :P
ResponEliminaJa m'està bé la teva solució, ara, qui me'ls farà els mimitus?
Bon dia maco! :******
uooooo!!! passa de tothom i vés a fer un whisky, cubata o el q necessitis.
ResponEliminabeset
vaja... no crec que alcoholitzar-me em serveixi de ben res Oreneta... només per agafar un bon maldecap :P
ResponEliminaun petó!
jo no tindria inconvenient...
ResponEliminaperò segur que ho faran millor el sol i el vent... i després, sols després... una pluja ben fina.
D'aquelles que, sense adonar-nos, en xopa i ens neteja els dins...
i ens fa eixamplar els narius per poder copsar totes les fragàncies noves i fresques...
i ens llavors quan ens adonem que, en el fons, malgrat la coïssor, potser el mal, no era tant mal...
(buf! perdona per la rallada, follet)
un petó de "mimitus" i abraçades i silencis... sols ser. ;¬)***
avui m'he deixat mimar pel sol de bon matí, per la pluja caiguda aquesta nit mentre passsejàvem els gossos i ens mullàvem amb la que s'havia quedat a les herbes i els arbres, pel vent que s'ha girat a mig matí i ara... aviat, tornarà a ploure i tan se val si cau finament com tota de cop, sempre s'endú una bona part de les boires que m'acompanyen...
ResponEliminam'ha arribat tot l'afecte de les teves paraules, Barbollaire, res a perdonar, tot el contrari.
Mil gràcies per ser-hi :*
Un petonàs amb olor de tempesta :***
jajajajajaja!!!! trempada! quin riure amb les fotos! i endavant amb l'emprenyamenta si ho sents així! això tmb passarà!!!!
ResponEliminapetonassos!!!!
moltes gràcies maca!!
ResponEliminauna abraçada ben forta!!!
Ops, i jo que estava tan orgullós de la meva covardia...
ResponEliminaVos, dErsu_, covard? que aneu a trobar qui es fa passar per vos sense cap por, covard? no m'ho fareu pas creure...
ResponEliminaJajajaja, como una cabra ;)
ResponEliminapetons!!!
Que xules les fotos nena, estàs genial!!!!!!
ResponEliminaCertament la última be a dir allò de YA NO PUEDO MAS, YA NO PUEDO MAS, jejejejejejejeje, nomes et falta el goset per damunt llepan-t'he el nasarró :-P
Petons de bona nit princeseta!!!!!
verdad que sí Darky? si es que... lo que tiene una que hacer para reir un rato! jejejejejeje
ResponEliminaUn besote, guapo!
Ais Jo Mateixa... aquest bei andalús d'exagerada que tens! jejejejejejje
si a casa m'estirés així, que a vegades ho faig pel mal d'esquena (va molt bé) tinc al gat mossegant-me les mans per jugar i acte seguit dos boxers llepant-me tota la cara XD
Una abraçadota, guapa! :***
Elur, guapa, molt divertit el post !!!
ResponEliminaPetonets,
=;****)