pors i dubtes raonables...

No m'ha fet mai por fer-me vella. Molta gent em diu que és perquè encara sóc jove. Però a mi m'agrada fer anys (el que no m'agrada és fer balanç del que he fet i no he fet, cosa que faig i que em fot molta ràbia i em suposa una neura d'uns quants dies, però no volia parlar d'això, ara) i sempre he dit els que tinc. 33, només. (el "només" sempre surt, també)
Sempre he pensat que m'agradaria ser una iaia tipus Katarine Hepburn, no pas pel físic, que ella era molt guapa. Si no perquè se'm va quedar gravat a la memòria un reportatge sobre ella, de quan tenia 80 anys i encara s'enfilava cada dia a un dels arbres del seu jardí. Perquè l'he escoltada de gran en entrevistes (al youtube en surt algún fragment) i he vist reportatges en els quals n'hi havia per treure's el barret. Una dona amb bon rotllo, amb ganes de moure's, de sentir, d'explicar, de compartir, menjant gelats de xocolata (mmmmmmmmmmmmmm)... vaja, el que en diríem una iaia benparida.
I els precedents que hi ha a casa... són tot el contrari. Tinc una por tremenda (pànic) a arribar a ser com les dues iaies que he tingut (encara me'n queda una). A vegades penso que si haig de ser com elles no vull arribar-hi. I és que si haig de ser i fer com elles no vull arribar-hi.
I l'altre dia en parlava amb la marona. Ella està avisada i tampoc vol ser com sa mare i la sogra. Si mai tinc fills (què? hi ha gent que els hi toca la loteria, no?) haurà de ser una iaia benparida. Carinyosa.
I es veu que jo en vaig tenir una així. La Iaia. La mare de l'avi, és la Iaia, amb majúscules. No sé ni com es diu, però tot i només haver-nos conegut els primers mesos de la meva vida, l'estimo. Potser pel que me n'ha exlicat la mare, potser pel sentiment que hi té el pare...
Doncs la Iaia era feliç quan hi anàvem els diumenges a la tarda. I com que jo era un bocoi al que li van haver de donar espès al segon o tercer mes de vida per poder-me acampar, la feia feliç endrapant, devorant les sopetes de pa que em preparava... És l'única iaia que m'ha preparat sopetes...

I el dubte és... si mai arribo a iaia... com seré?


(aquestes coses em vénen al cap quan em paro a observar a l'avi i la iaia)


Avui fa un dia esplèndid... plou a la Garrotxa!



.