Sóc al pis. Silenci només trencat per algun tro, pel vent que insisteix en entrar i algun cotxe que passa (avui pocs i a més m'agrada sentir-los quan l'asfalt és moll).
Fa vent i plou. Aquesta nit m'han despertat tots dos, el vent i la pluja. I m'ha agradat tornar-me a adormir tot escoltant-los.
De tant en tant fa una ullada tímida de sol. Espero que només sigui això.
Vull més vent i més pluja i més trons i més llampecs...
.
dilluns, 14 de maig del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Doncs aquí ja ha parat de ploure fa estona. Ha sortit el sol de nou :P
ResponEliminaBon diaaaa :)***
ostres! ha fotut una pedregada de nassos!!! i el cel negre negre. pro tmb ha tornat a sortir el sol i no hi ha ni rastre de la tempesta
ResponElimina:)
petonassooooooooooooooos a la berrugueta!!!!!!!!!!
No us presentaré, doncs, a un home ben curiós que vaig conèixer al parc de Ueno, a Tokyo. Es passejava amb una pal i una pedra a les mans, per així espantar els núvols, segons va explicar-nos, i evitar que plogués. Suposo que com ell vivia al carrer, al parc, la pluja li era un bon destorb.
ResponEliminaA Tokyo no ens va ploure cap dia. A la resta del país, quasi a diari.