dimarts, 5 de febrer del 2008

ocells ...

El febrer va començar en silenci. Un silenci interior. Les paraules es feien pregar, no hi havia res que les despertés. Tot semblava buit de sentit, malgrat sentir-ho tot. Però al voler-ho traduïr en paraules se m'escapaven els sentiments.
El febrer continua força silenciós.
I escolto atentament el cant dels ocells. Observo el seus vols. En silenci.
En tres dies he vist més cotxes fumades que en un mes.
Aquesta nit n'he vist una en somnis. Acompanyada d'una mallerenga emplomallada.
Estaven atrapades en una habitació de casa i no aconseguia alliberar-les...

Els ocells són el meu silenci o les meves paraules?

Somnio en colors.

.
a

4 ventades ...:

  1. Sergidimarts, de febrer 05, 2008 9:59:00 a. m.

    Segueixes somniant, i suposo que no poder alliberar els teus estimats ocells segueix sent un malson. A veure si trobes una mica de pau en ells. Jo dic que són les teves paraules.

    ResponElimina
  2. Bukdimarts, de febrer 05, 2008 10:19:00 a. m.

    Sense silenci no hi hauria música ;-)

    Un petonot ben sorollós, maca

    ResponElimina
  3. hypatiadimarts, de febrer 05, 2008 3:40:00 p. m.

    ... els ocells son el teu batec,
    viu, ple, somniador...

    tendresa
    =;)

    ResponElimina
  4. neusdimecres, de febrer 06, 2008 9:40:00 a. m.

    Segueixo somiant Xexu... somnis estranys i confusos. Em fa falta pluja ;*)


    Quanta raó Buk!!!
    Petonassos musicals, maquíssim!!!


    Hypatia... no sé què dir... a part de que tan de bo fos un ocell!!!
    Petonàs, bonica!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)