Trec el nas un moment.
Només donar les gràcies per la companyia, m'agrada saber que hi sou.
Me'n torno entre llençols i manta.
Potser enmig de foscor la migranya s'espanta i marxa...
.
...
dimarts, febrer 26, 2008 | li ha caigut a l' elur a 2/26/2008 11:23:00 PM
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 cops de vent...:
Seguim aquí asseguts al costat del llit, per si et cal alguna cosa. Potser unes moixaines et farien bé, o qui sap si vols que et llegim alguna coseta, a veure si et ve el son. Potser un gotet de llet?
Que la migranya marxi amb el silenci amb el que et llegim... i així puguis, ocellet de la Garrotxa, cantar alegre la teva poesia...
Xexu, m'haurien anat molt bé unes moixaines, em va costar molt adormir-me. Gràcies, de nou, per la companyia.
Petó!!
Monjo... moltes gràcies, m'agrada molt aquest comentari :)
Petó!
Publica un comentari