Feia molt de temps que volia fer-se un tatoo. No sabia però què tatuar-se. Li rondaven pel cap ocells i gats i pràcticament tot allò relacionat amb la natura. Havia buscat dibuixos asteques, representacions mayes dels déus, dibuixos abstractes de gats, de fulles, de sols i llunes... Volia un tatoo petit i discret, en un lloc petit i discret.
Fins que el va conèixer a ell.
Ell que es podia passar hores resseguint-li l'esquena i dibuixant-hi camins imaginaris.
Un dia, tot jugant, li va demanar que li dibuixés de veritat. Va agafar les témperes i com que era tardor li va dibuixar un arbre amb fulles rogenques.
Ella podia sentir com naixia cada branca, cada arrel, cada fulla, cada nus i revolt del tronc.
A partir d'aquell dia, ja no va voler mai més un tatoo. Li agradaven més els seus dibuixos efímers sobre la pell...
relats conjunts
per fi una decisió ben encertada,
ResponEliminaPROU TATUATGES!
i ... per fi el teu relat!
Enhorabona, guapa!
(segur que només li resseguia i dibuixava l'esquena?)
n'he llegit d'altres a partir d'aquesta foto, però el teu és el que més m'ha agradat!
ResponEliminaM'ha agradat el teu relat. Els dibuixos eren efímers però el record serà de per vida.
ResponEliminaSalut!
jajajajaja veig que no t'agraden gens i malgrat tot te'n vas fer un (de virtual)... com ets!!
ResponEliminaGràcies, però més que un relat sembla un resum això :P
(... mmmmm... no ho sé Eduald, no acostumo a escriure segones parts dels relats conjunts... jejeje)
Moltes gràcies Abi.
Benvinguda a casa!
Segurament que sí Tocat del Cargol :)
Moltes gràcies i benvingut tu també!
Salut!!
m'has fet pensar en jugar a endevinar lletres escrites a l'esquena...
ResponEliminabon relat
Follet estic fent un curs accelerat de dibuix i pintura...
ResponEliminaXDDDDDD...
Un relat-resum preciós, inyu...
t'estimo...
Petonets indelebles i dolços ;¬)*****
era divertit això de les lletres :)
ResponEliminaGràcies Jordi!
Benvingut!
Poeta!!! hoooooooooome... quines coses de dir!! què es pensarà la gent?!?!?! jajajajjajaja
Gràcies maco!
Petonets de bona nit!
:************
Molt maco, Elur. A més, ets la primera que no hi posa un tatuatge en aquesta esquena, sinó un dibuix fet a mà, i fruit de l'amor. M'ha encantat.
ResponEliminaT'ha sortit un relat original i molt agradable de llegir. És fàcil imaginar-se'l de debò. Bona proposta, Elur, felicitats!
ResponElimina:)***
Gràcies Xexu :)
ResponEliminaRealment més que un relat, és un esboç, però vaja...
Pd40!!!!!!
Algú em va donar una petita idea i mira... la imaginació va fer la resta :P
Agradable de llegir per curt jejejeje
Petons!!!
Booooooon dia!!
Bona pensada el que no fos un tatuatge. Molt millor un dibuix i fet amb tant d'amor.
ResponEliminaMolt bé.
Te recomiendo que veas The Pillow Book, de Peter Greenaway. No dibujan sobre la piel pero sí escriben. Precioso texto. Besos
ResponEliminaA mi també m'agrada molt que no sigui un tatuatge. Molt bonic, m'encanta el teu relat.
ResponEliminaVisca l'amor! Avall els tatoos!
ResponEliminaAra en serio, molt bon relat.
Salut!
Una idea molt interessant la teva... Estic amb 'tocat del cargol': que els dibuixos durin un instant no treu que l'emprempta duri més que qualsevol tatuatge.
ResponEliminaSalut!!