tatuatge...

Feia molt de temps que volia fer-se un tatoo. No sabia però què tatuar-se. Li rondaven pel cap ocells i gats i pràcticament tot allò relacionat amb la natura. Havia buscat dibuixos asteques, representacions mayes dels déus, dibuixos abstractes de gats, de fulles, de sols i llunes... Volia un tatoo petit i discret, en un lloc petit i discret.
Fins que el va conèixer a ell.
Ell que es podia passar hores resseguint-li l'esquena i dibuixant-hi camins imaginaris.
Un dia, tot jugant, li va demanar que li dibuixés de veritat. Va agafar les témperes i com que era tardor li va dibuixar un arbre amb fulles rogenques.
Ella podia sentir com naixia cada branca, cada arrel, cada fulla, cada nus i revolt del tronc.
A partir d'aquell dia, ja no va voler mai més un tatoo. Li agradaven més els seus dibuixos efímers sobre la pell...


relats conjunts