Tot passejant per Girona, m'ha arribat una mescla d'olors, colors i llum, que han remogut algun record oblidat.
Avui he pogut olorar la nostàlgia d'allò desconegut.
.
olor ...
divendres, febrer 22, 2008 | li ha caigut a l' elur a 2/22/2008 04:34:00 PM
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 cops de vent...:
ves a saber si no ha estat un record de futur...
petons i llepades... oloroses!
es possible que ens haguéssim creuat doncs. Avui porta un colònia molt bona!
Salut
un record de futur? és un concepte que se m'escapa aquest Gatot...
Petons i moixaines!
Sí estrip? doncs sí que feia bona olor, sí ;*)
Salut!
A vegades sense adonar-t'en sens olors que tenies completament oblidades i tens sensació que fins i tot les podries acariciar. Una abraçada molt forta !!!!
Tens tota la raó Francesc!
M'alegra veure't per aquí!!!
Una abraçada i una petonàs!!!!
Oooh quin canvi! Que guai, m'agrada :P Jo també he de fer reformes... però de vegades em fa mandra tenir els paletes amunt i avall tot el dia! A més a més hauria de consultar als especialistes perquè no sigui cas que amb la meva inexperiència tiri avall una paret mestra!! :D
Hi ha una olor que també em porta molts bons records... El que em fa por és no poder-la olorar aviat i q que en tenir-la davant els nassos en un futur ja no la sàpiga reconèixer...
Laia... si jo me n'he sortit sense carregar-me res, qualsevol ho pot fer, ja hi pots pujar de peus :)
Espero que no l'oblidis mai, mosseta!
Petonassos!
si. m'agrada el canvi.
té a veure amb deixar-te créixer els cabells?
petons i llepades melenudes!
ui no Gatot, potser hi té a veure que no fumo fa 3 dies... però bàsicament és que no m'agradava com tenia muntat el piset.
Una abraçada!
Olores asociados a recuerdos, alguna vez me ha pasado.
Musu bat txiki :)
El olfato es un gran contenedor de recuerdos Krad ;)
Musus, txiki!!!
que els records es remoguin a vegades fa certa por... però és un senyal inequívoc de que estem vius :)
per cert, m'encanta el nou aire de casa teva... fantàstic!
Doncs sí aina, penso que sempre és bo recordar, tan el que és bo com el que no, així n'aprenem també :)
Gràcies maca, petó!
Publica un comentari