qui ets?

A la pregunta directa de:

-qui ets?

no es pot respondre tan vagament:

-Soc un noi que te ganes de coneixet. Be, encara que sigui parlar amb tu una miqueta. Si tu vols clar.

Per tant, es mereix més preguntes encara:

-D'acord. No penso marejar gens la perdiu.
D'on han sortit les ganes de conèixer-me?
D'on has tret el mail?
És que mira, potser t'ho prendràs malament però no estic per romanços.


...


Potser fa una setmana m'ho hauria pres rient, potser fins i tot la setmana vinent. Potser hauria seguit el joc una mica, però aquestes coses em cansen cada vegada més.
I encara m'he oblidat una última pregunta:

Qui ets?

.


Apunt d'última hora:

El meu mail, del hotmail, en una pàgina de contactes??
qui ha gosat posar-li? eh? eh? que doni la cara ara mateix!!!
No sé si fotre'm a riure o preocupar-me de que algú amb 30 anys pugui maltractar el català escrivint-lo desastrosament o tancar definitivament el tema, amb un mutis. O simplement declinar la invitació amablement.

Jo, però, alucino.

.