dijous, 7 de febrer del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Segur que aquests personatges, senten la seva veu i només la seva veu.
ResponEliminaPerò està molt bé!
follet... vaig de p... cul. feina, poques hores de dormir...
ResponEliminapasso a veure't però hi han moments que no em queda esma per dir res...
fins i tot i ha dies que em quedo clapat damunt l'ordinador...
El video és genial!!..
una bosseta de petoents dolços i esgotats...
:¬)***
Una bona composició. Quanta hipocresia, mentides i falsedats dels governs...
ResponEliminaLa veu l'hem d'esgotar, l'hem de fer servir fins a quedar-nos afònics, sempre que sigui per dir alguna cosa de profit, és clar. Perquè si és així, mai no hi haurà prou paraules per declarar el nostre rebuig, el nostre afecte o la nostra tristesa. I si tenim el dret d'expressar allò que sentim, per què quedar-nos-ho tot dins perquè es podreixi? Que ens fan mal, que ens ataquen moralment o que ens destrossen les orelles amb paraules que ens fan venir esgarrifances? Doncs cal dir-ho, cal cridar als quatre vents, cal deixar constància de qui som i què pensem.
ResponEliminaUna abraçada molt forta.
Molt interesant el vídeo.
ResponElimina