La poca llum
que li queda al capvespre
és dins el riu.
05-09-08
que li queda al capvespre
és dins el riu.
05-09-08
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Un haiku molt maco, Elur
ResponEliminai, segurament, als teus ulls...
ResponElimina:o)***********
preciós.
ResponEliminaA més el trobo que el puc personificar tant...
Estels que es fonen,
ResponEliminareflexos que flueixen,
va caient la nit.
Moltes gràcies Teresa :)
ResponEliminaSegurament Poeta... però no en sóc conscient.
:*************
Moltes gràcies Estrip :)
També veus el Ter, tornant cap a casa?
Xexu! i després dius que amb la poesia no t'hi entens??
Maco, maco, maco! :-)
ResponEliminaUn petonot ben fort, maca!
Ben bonic.
ResponElimina