Sortim de casa que el cel és d'un color gris-blau, més gris que blau. Núvols grans i ben definits d'un gris plom, comparteixen espai amb uns d'esfilagarsats i d'un blanc indefinit. A l'horitzó, d'una línia completament irregular on destaquen altives les antenes de Rocacorba, s'hi comença a insinuar la llum rogenca d'un sol que no té mandra.
Passegem tranquil·lament, doncs a aquesta hora és segur que no ens trobarem ningú. Ella ho ensuma tot i es queda enrera més d'una vegada. Amb un xiulet meu, alça les orelles, em mira i d'una correguda, que és com una exhalació, es planta al meu costat.
Quan enfilem cap a casa, el cel ja és d'un blau-gris, més blau que gris. Els núvols han canviat el seu lloc de primera hora i ara, amb més llum, els colors són més definits. A l'horitzó hi ha tots els tons del groc, vermell i blau.
dimecres, 3 de setembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
encara de vacances eh!
ResponEliminaella t'ho deu agrair!
de vacances? no! creu-me que si estigués de vacances la treuria a partir de les 8, no pas a 2/4 de set!
ResponEliminai passejaríem tot el matí, llavors sí que m'estaria agraïda, ara em sembla que se sent estafada...
Quina son!!!!!!!!
ResponEliminaAixí que ja has acabat les vacances, eh? Doncs ja som dos...snifff...
Escolta, molt xulu el post!
Petonots post-vacacionals, maca!
tot i amb la son darrere les orelles encara... potser és en aquests petits instants que es viu més intensament i es gaudeix dels colors del cel sense cap distracció...
ResponEliminaJa sol passar...
ResponEliminaDel gris al blau, i despres al negre.... quan es fa fosc...
Tots els colors que ens regala el temps...
quina preciositat la.... sula...?
ResponEliminaja me la imagino, les orelles alerta corrent com una exhalació cap a tu (i em recorda moltíssim una altra, també, la kira)
si és que es fan estimar.....
sota qualsevol color de cel!!
=;)
Ja fa més d'una setmana que són acabades Buk, ja ni me'n recordo del meu "noferres" :P
ResponEliminaMoltes gràcies, maco!
Petonassos!!
Entre mirar el cel i mirar el terra mar, em quedo amb la primera opció, sobretot quan el terra encara no hi és del tot ;)
I quan es fa clar Eli :)
Sí, la Sula, que no sap encara que es diu així (o almenys això sembla) i que es fa estimar i fa emprenyar tot alhora Hypatia ;)
La tenim "de vancances" a casa.
Segur que la Kira fa més bondat!
;***!!
Guapa, ja saps que hi ha vegades que no calen les paraules oi? :P
ResponEliminaEl temps ho cura tot o millor dit la ferida es va portant....
Del teu post ets molt matinera eh!! jo aquesta hora encara somio :)
Un pto trempada...
t'...imo
Zazpi, carinyo... una abraçadota ben forta, maca!
ResponElimina