I l'estaca encara hi és, només va canviar de mans...
i encara no hem sigut capaços d'estirar tots junts.
Visca Catalunya!
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
VISCA!!!
ResponEliminai gràcies guapassa!!
m'encanta...
tu si que vales!!!
va ens veiem en no res..
nikus****
Ja seria hora que ens poséssim a estirar plegats com déu mana, i si no ho mana, que s'aguanti. L'estaca hi és més que mai. Un dia per la reflexió i la redirecció. Visca Catalunya!
ResponEliminai tant que hi és i que déu ens agafi confessats si tornen aquells del bigoti, ara barba
ResponEliminaEm sembla que això de la coordinació als catalans és un tema que encara es queda pendent... sembla que no n'aprenem mai :(
ResponEliminaVisca Catalunya eluuur!!!
molt emocionant tot plegat!
ResponElimina