I ja van dos dies que s'oblida de les claus...
dimarts, 16 de setembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Hehehe...aisshhh aquest caparró ple de pardals :-)
ResponEliminaMolt xula, aquesta il.lustració.
Un petonot ben fort, maca!
Ostres, m'encanta aquesta imatge, te l'han fet per tu, no? Jo la penjaria directament a la barra lateral. Menja cues de pansa, Elur, o és que estàs nerviosa per l'arribada de la tardor?
ResponEliminano serà una excusa per trucar a un veí perquè et deixi saltar pel seu balcó, no??? :P és broma, que ni tan sols sé si vius en un pis o una casa ^^
ResponEliminaJo més aviat voto pels efectes col·laterals de la febre. Un petonet!
Espere que no li arribe fins als peus rodolant per terra... ;)
ResponEliminajo crec que té el cap a quarts de quinze...
ResponEliminase n'ha anat volant...
i s'està tan bé allà dalt...
sigueu pràctics: lligueu les claus a una peça imprescindible... (rellotges, mòbil, collaret, cinturó, calçotets,... jejeje... cadascú té la seva...)
ptnets de pardals escampaboires
potser és que el teu subconscient no vol tornar a casa. I a més sense auriculars!
ResponEliminaQuins símptomes que té el refredat!
Potser sí que les absències no tenen per què comportar pèrdues, però, que amb les absències hom es perd, també.
ResponEliminaIgnoro qui s'ha oblidat les claus. Potser hagis estat tu, potser altri... Sigui qui sigui, però, quina llàstima haver de tancar les portes, oi?
Et torno el petó!
I on deu deixar les claus?
ResponEliminaI tants pardals Buk, perquè no hi pas res més aquí dins! jejejeje
ResponEliminaUn petonàs, maco!!!
A vegades tinc la sensació de que aquesta moosa m'espia Xexu :P has mirat les seves il·lustracions? n'hi ha una d'una que pentina el gat...
Això és que vaig posar el pilot automàtic i clar, té poca capacitat de maniobra :P
Una casa Laia, visc en una casa, tot i que podria saltar des del balcó del veí, però eeeeeeeeeeecs el veí!!!
Un petonàs!
Jo també ho espero Jeroni, que no sabria pas què fer si es donés el cas!!
Ui no, massa coses per recordar mar, primer on vaig lligar les claus per no perdre-les i després on coi és allò on les vaig lligar! Amb lo despistada que sóc!
Vès que no sigui això Estrip, i que tampoc vulgui anar a treballar, que són totes allà mateix...
I sense auriculars! i amb un paio estranyíssim al bus...
Ben estranys, eh? perquè de mocs ben pocs :P
Per sort Pensador no pas totes les absències comporten pèrdues. He sigut jo, sí, que sóc despitada de mena. I tanta llàstima, que abans les portes de les cases eren sempre obertes i no passava mai res.
:*)
Allà on no haurien de ser, jo mateix!!!