Primer dia de tardor a casa. Ahir vaig estar creuant mitja Catalunya per la part del nord.
El cel és gris i la llum preciosa. Surto al pati i compto les gotes, del ruixim d'aquesta matinada, a les fulles. El gat em fa companyia, sempre es posa content quan veu que al matí no marxo. El perer m'avisa de les primeres gotes del segon ruixim del dia... Fa fresca i fa bona olor.
dimarts, 23 de setembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


Què dir senyoreta capri...: TARDOR. És que se'n pot dir res més?
ResponEliminaJa era hora que arribés la tardor... I Vivaldi hi posa la banda sonora.
ResponEliminaMmmmmm! La tardor! Quines ganes tenia :-)
ResponEliminaElur, jo també he escrit sobre la tardor.... M'agrada la música, jo encara no me'n surto amb això.
ResponEliminaGaudim de la tardor!
me la posaré al cotxe ara quan vagi cap a Girona! i espero que la pluja m'acompanyi!
ResponEliminaDoncs no Xexu ;*)
ResponEliminaLa hi posa a cada estació Company ;)
Si sabéssis les que tenia jo Doommaster!
Sí Anna? ara vaig a llegir-te :)
Tot s'acaba aprenent per aquí.
A mi em toca posar la ràdio quan vagi cap a Olot, espero que plogui un cop sigui allà!
(amb lo poc que m'agrada conduir, només falta que plogui!)
Booones, que vaig passant quan vaig podent!!
ResponEliminaPer fi, arriba la tardor, la pluja, els dies grisots ... ja tocava!!
Un petonet i cuida't molt!!!
M'encanta la tardor. I feia temps que no sentia Vivaldi. M'ha agradat retrobar-me'l en el teu blog.
ResponEliminaElur quin goig la tardor oi?
ResponElimina&;D
sembla que venen de gust aquestes gotes de tardor...
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPer fi Tardor...
ResponEliminaI aquest pluja fina..
follet és com retrobar la força després de l'esforç...
un cabasset de petonets dolços, amoret
t'e (però crec que això ja ho sabies...)
:o)*********
Hola Pep :)
ResponEliminai tant que tocava, que arriba a tardar una mica més i la vaig a buscar!
Cuida't tu també, maco :*)
Me n'alegro Jeroni, jo a cada canvi d'estació escolto la que toca :)
I tant Jaka, rebonica! i d'aquí uns dies encara en farà més amb tots els vestits nous
:******
Sempre mar, això sempre ;*)
Autor que has eliminat el comentari... sé qui ets! jejejejejeje... espera: MUUUUUUUUUUUUUUUUUUAS!
Poeta, és com un renéixer, com un... no sé com expressar-ho, tinc un dia espès i massa tou.
és força per tirar endavant.
Sí que ho sé, sí. Gràcies :********************