Amb ganes, amb alegria, al ritme del vent.
I he obert la porta per poder-la escoltar...
Llampega i trona. I somric.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Encara ens agrada la pluja, eh, petitona?
ResponEliminaUn petó i una abraçada d'un que ja ha tornat de vacances!!!
Cuida't
no dormia des d'ahir... he fet la migdiada amb la pluja i el vent i els gatets guaitant-me...
ResponEliminaquin petit gran plaer!
petons i llepades de pluja, elurota!
(el baròmetre bé, no?) :P
Ei, envia-me'n una miqueta!!! :D La trobo a faltar!
ResponEliminapetonassos!!!
Si, si us plau...
ResponEliminaun xic de pluja... de tempesta...
:o)**********
per aquí encara no plou...
ResponEliminala calor encara apreta...
no veig la tardor per enlloc...
amb les ganes que tinc que tregui ja el nas...
;)
No es pot obrir un canal fins aquí... ni que sigui només de so i imatge... que arribi ja la tardor si us plau!
ResponEliminaM'agraden els llampecs i els trons. M'agraden els preludis de tardor i les tempestes.
ResponEliminaQue bo, t'ho vas quedar tot per tu! Segur que el punt vermell estava sobre on tu eres!
ResponEliminaM'encanta la pluja!
ResponEliminaSi pot ser adormir-me sentint-la...
Obrir la finestra i olorar... m'encanta l'olor a terra mullada!
Aigua refrescant!
;-)
Això sempre Pep, però de petitona gens, eh?
ResponEliminaEspero que el trauma post-vacacional sigui lleu ;)
una abraçada :*)
I tan gran Gatonot! Adormir-se escoltant una tempesta és fabulós.
Petons i moixaines :**
(el baròmetre? descompassat jeje, però bé, gràcies maco)
Ai Laia que em sembla que amb això sóc total i completament egoista! ;)
però exactament què t'envio? llamps? trons? pluja? una mica de cada? doncs vinga va, ja cantaré...
Petonàs!
Fa falta oi Poeta? Si avui hi torna en recolliré un xic i te l'envio, no pateixis.
Petonets dolços :*********
Tot arribarà mar... tot arribarà, fins i tot el dia de queixar-nos de tanta pluja... o no, és clar :P
Alegria, si plou i passa un tren... em sembla ho podràs veure des d'aquí:
http://www.pluriversal.com/wcam/
és l'unica webcam que he trobat de Girona :(
A mi també Jeroni, a mi també :)
Just a sobre Xexu... hauries d'haver vist com queia l'aigua!
Ahir vaig obrir la porta de bat a bat i vaig sortir a fora per olorar la pluja Eli... quina delícia!
Ei, molt bo això de la càmera... ja m'he quedat amb el link. Quan senti que plou per Girona m'hi connectaré.
ResponEliminaAixo, que en podries enviar una mica de pluja??? (quines ganes tinc que s'acabi l'estiu!!)
ResponEliminaPetonets!!
Recontxus, i quina sort que tens, que aqui no veiem la pluja desde fa més d'un mes. necessito que plogui!!!!!!
ResponEliminaLes vacances be???
Petonets dolça!!!!
tot pot ser que aquesta tarda hi torni Alegria... clar que potser són les ganes que m'ho fan dir...
ResponEliminaAviam... 15 litres caiguts repartits entre tots, en són una mica més d'un per cap... va bé Cafèambllet? ;*)
És molt relatiu això de la sort Jo Mateixa... convé cantar malament perquè plogui, eh? que jo m'ho curro!! jejeje
Les vacances? a punt per repetir!
Petons, maca!