diumenge, 7 de setembre del 2008

diumenge atípic ...

Viatge llampec, durant el matí, a Barcelona. A l'estació calor, al tren mitja fred, als túnels calor, al metro mitja fred. Sants fa pudor. La poca Barcelona que he vist brutejava més del normal. Gent i gent i més gent, maletes, maletes i més maletes. Renfe no es mereix tenir tanta clientela.
Dinar familiar de festa major. A fora el sol apreta amb força, a dins passa aire, que s'agraeix mentre ets allà. I que n'és d'esgotador passar-se més de mig diumenge entaulats, sobretot quan voldries ser en qualsevol altre lloc. Entre canvis de temperatures i corrents d'aire, un refredat que dóna senyals de vida amb mal de coll i d'orelles.
I ara, hi ha un gat, que content de veure'm altre cop i sabedor de que durant les pròximes hores no em mouré de casa, em fa carinyus assegut a la falda.
rrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr.... Pèsol dixit.

9 ventades ...:

  1. Que em fariem sense els nostres animalons!
    Ells sí que ho donen tot sense esperar res...
    ;-)

    ResponElimina
  2. Doncs sí Deric, tot i que a vegades em faci perdre la paciència :P


    Això de no esperar res Eli no ho tinc pas tan clar! :P

    ResponElimina
  3. el gatet fa igual que la renfe, tranquileta perquè sap que la gent no es mourà dels seus trenets, encara que caiguin a trossos.

    ResponElimina
  4. ja tens raó, ja Estrip... però el meu gat no és pas tan dolentot, eh?

    ResponElimina
  5. Uff... la calor a les estacions a l'estiu és horrible... I és que que no constipar-se amb aquests canvis de temperatura és un miracle gairebé...

    ResponElimina
  6. Quina tristor que t'enduguis aquesta impressió de la ciutat, suposo que per tu és un 'tràmit' desagradable haver de venir.

    ResponElimina
  7. Ahhhhh...el meravellós mon del transport públic.... ;-)

    Jo avui he patit retards de 10 minuts al metro juntament amb esperes massa llargues a cada estació. Cap explicació. Molta calor. Massa gent.

    Quan falta per les pròximes vacances?

    Un petonot, maca!

    ResponElimina
  8. Laia, refredar-se, agobiar-se, mig deprimir-se... mareta quina cosa tan claustrofòbica i grisa!!


    O no Xexu, en dies com ahir potser sí, però sempre que baixo a Barna procuro no fer visites llampec-estressants, a mi m'agrada passejar-m'hi, té llocs molt bonics Barcelona, malgrat sempre m'hi estressi una mica :P


    I aquells metros tan vell i aquells tan nous, que quan arrenquen rellisques seient avall... quin món de contrastos el metro de Barcelona, Buk!
    Falten exactament dues setmanetes! jejeje
    un petonàs, artista!

    ResponElimina