oasi ...

Mentro parlo amb la seva tieta, la Sònia, a la cuina, ella treu el nas per la porta. Ens saludem i m'ajupo tot demanant-li una abraçada i un petó. L'Aina, de quatre anys, s'arrenca a córrer i se'm penja del coll. L'aixeco enlaire i li faig uns quants petons. M'ensenya una osseta de peluix de color lila. Va amb pijama i amb un mitjons de còrrer per terra. M'explica que aviat soparà. També saludo a la seva germaneta, més tímida, que també m'abraça i em fa un petó, l'aixeco enlaire i somriu.
Entren cap a la casa. Al cap d'un minut, ve la seva mare.
-Neus, amb qui estàs al bar?
-Amb en Pere i en Jose. (En Pere és el tiet de les nenes)
-L'Aina diu si la vols amb tu al bar.
-I tant que sí.
I l'Aina ve contenta, no pas tant com jo. Porta l'osseta i un conte, Els músics de Bremen. Seu a la cadira del meu costat i em demana que li expliqui el conte. Ens l'expliquem mútuament. Riem, parlem, fem broma... fins que la criden per anar a sopar.
-Neus, em guardes això? -l'osseta i el conte- ja tornaré a venir havent sopat.
-I tant reina!
Torna després, m'explica què ha sopat i si jo ja ho he fet. I li dic que aviat el tiet Pere em portarà el sopar que m'està preparant la tieta Sònia. Està asseguda, més aviat agenollada, sobre la meva falda. I entre totes dues tornem a explicar-nos el conte dels músics i compartim el meu entrepà de butifarra. Parlant, rient, fent broma, explicant-nos coses...

.