Nit de vetlla sota l'ombra d'un possible ictus.
La vida als 91 anys no és fàcil...
Divendres matí.
L'avi ha tornat a les 3 de la matinada.
Ha patit una embòlia que li ha afectat a la parla. Els metges han dit que potser necessitaria d'un logopeda per poder tornar a parlar amb normalitat.
Algunes paraules, frases, les pot dir amb esforç, d'altres no.
A l'avi, un dels plaers que li quedaven, era parlar pels descosits...
.
nit [2] ...
divendres, març 07, 2008 | li ha caigut a l' elur a 3/07/2008 12:03:00 AM
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 cops de vent...:
Reina,, ara ploraria si no fos a al feina..
Pobric, vaia merda..
En fin, ens veiem aquesta nit.
T'3 GUAPA
Carinyu... amb el caràcter que té l'avi, d'aquí quatre dies tornarà a parlar com abans, ja ho veuràs.
Li va dir una dona a la mare, que si era xerraire tenia molt de guanyat.
I ell és xerrameca i tossut, molt tossut.
Un petonàs i una abraçada beeeeeeen forta.
Fins després, preciosa!
T'estimo!
Ho sento, maca.
Espero que passeu aquest mal tràngol el millor i més aviat possible.
Un petó ben fort per a tu i tots els teus.
Ànims noia. De ben segur que trobarà la força per superar-ho. Una abraçada
Són coses que passen Buk...
Moltes gràcies, maco.
Un petonàs!
Gràcies Shadow.
Una abraçada.
follet... què no se que dir... què es difícil expressar coses sense que sonin de compromís o per quedar bé...
Carinyu...! voldria poder compartir amb tu una mica de la meva alegria avui, per compensar...
A banda del "part de la burra" aquest que tinc entre mans ;¬P... ahir van deixar tornar a casa el meu germà...
Sé que no et serveix de res... però mira...
Amoret... Una abraçada ben forta i tendra...
I un cabasset de petonets dolços, dolços, dolços... ;¬)****
(xxxxssssstttt... ara que no ens sent ningú: t'estimo...)
Poeta! com me n'alegro!! fa dies que hi pensava en el teu germà i em va faltar preguntar-te com anava tot.
Si a aquestes alçades el que tu em puguis dir ha de sonar a compromís o a quedar bé, ja podem tancar, eh?
T'agraeixo enormement que comparteixis l'alegria amb mi i també els mimitus :)
I sí que serveix, molt.
Moltes gràcies, per tot.
T'estimo.
Dolça, rellegeixo els comentaris que et fan i en el primer ja dius que si l'avi es xerraire te les de guanyar, m'enalegro molt doncs si es així.
Ja saps que ho sento molt, oi que ho saps?
Una abraçada ben forta per tu i per l'avi.
una abraçada!
Qui més tendre que l'avi o la iaia? Jo encara els enyoro, i en fa d'anys que no els tinc...
Petons, preciosa, serveix de consol dir que hi ha confiança per part del metges?
Espero que surti d'aquesta, reina!
I tant Jo Mateixa, maca. Em sembla que sobren les paraules en aquest tema, entre tu i jo, oi?
Moltes gràcies reina.
Saps? no he vist l'avi fins aquest matí i ens hem entès perfectament. Hi ha paraules que li costen molt, n'hi ha que les diu sense cap problema. Amb paciència i sense posar-s'hi nerviós d'aquí quatre dies xerrarà pels descosits com sempre i ens fotrà dels nervis amb les seves teories estranyes jejeje.
Mil gràcies Estrip :*)
Ja se n'ha sortit Zel, moltes gràcies maca.
El metge? molt i molt bé. Va veure que si se'l quedaven a l'hospital per fer-li un seguiment, potser tindria algun atac d'histèria i va deixar que vingués a casa, donant-nos les instruccions pertinents. Per sort, l'embòlia va ser de les "petites".
Petons!
M'enalegro molt que us hagueu entès i es que de vegades amb les persones a les que estimes molt no calen paraules oi??
Un petonas ben gran bonica, cuidat i cuida'l, i pel que calgui, ja saps, una abraçada ben gran!!!!!!
Segur que tornarà a xerrar pels descosits, si l'embòlia era petita i no n'havia perdut del tot la capacitat, de parlar. Ànims. Una abraçada.
Vaya lo siento Txiki, espero que se mejore y vuelva a hablar por los codos.
Un fuerte abrazo y musus
Publica un comentari