Jo, escombro una vegada i una altra l'entrada de la botiga.
La Tramuntana, porta una vegada i una altra fulles i llavors que fa entrar per sota la porta.
Ella, m'empeny fent que camini d'una manera dificultosa i divertida.
Jo, m'inclino cap endavant o cap enrera, depenent del carrer on passo i del costat que m'atrapa.
Ella, fa encongir i arrodir-se a tothom dins l'abric.
Jo, me'l descordo i em trec la bufanda i deixo que m'arribi fins el moll dels ossos.
M'agrada jugar amb el vent.
M'agrada la Tramuntana.
.
Tramuntanaaaaaaaaaaaaaaaada!!!
dimecres, març 05, 2008 | li ha caigut a l' elur a 3/05/2008 04:53:00 PM
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 cops de vent...:
I mirar els remolins diversos i múltiples que fan les fulles i els papers: ara cap aquí, ara cap allà, ara tornen, ara en falta un que s'haquedat encallat, etc. La tramuntana és freda, peò juganera
I llegint-te l'he tornada a sentir... oh, que bonica, quina força que té, quanta vida que regala...
Em sembla que de tramuntana ens n'heu passat una mica també als de la gran ciutat. D'acord, no serà com la vostra, però quin fred! I quina ventada!
"molt tocats per la tramuntana" com diu la cançó.
bona ventada!
Esteu ben atramuntanats ja ho veig ;)
Petons a repartir.
A mi també m'agrada molt, sobretot quan sóc a dins de casa i la sento xiular amb molta força, al carrer.
Sóc empordanesa i visc a Barcelona. No saps com trobo a faltar la tramuntana... Quina enveja, una bona tramuntanada! Molt ben descrita.
Publica un comentari