Ahir, a "L'ofici de viure", es queixaven de que només rebien mails de desamor, que també els agradaria rebre mails d'amor. Vaig pensar que els en podria enviar un i mentalment el vaig anar escrivint. El meu mail però, no parlaria de l'amor romàntic, quan no n'hi ha no en pot rajar, diuen. Parlaria de l'amor i prou. De com m'han ensenyat a estimar les persones que m'he trobat en els darrers 3 anys. De com he après a respectar espais i silencis. De com m'han respectat l'espai i el silenci. De com se m'encongeix una mica el cor, quan penso en elles i no les puc abraçar en aquell mateix moment. De com se m'eixampla, quan penso en elles i en els moments, ilusions, abraçades, petons, xerrades, somriures... compartits. Em tenen enamorada (no pas en el sentit eròtic de la paraula).
L'amor és estrany, si més no curiós. Doncs en dónes una petita porció, quasi imperceptible, i t'és tornada multiplicada per infinit.
.
amistat ...
dimecres, març 26, 2008 | li ha caigut a l' elur a 3/26/2008 09:55:00 AM
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 cops de vent...:
"L'amor és estrany, si més no curiós. Doncs en dónes una petita porció, quasi imperceptible, i t'és tornada multiplicada per infinit."
I quan entens això i ho frueixes... no pots parar de somriure i notes com la felicitat t'acarona més sovint del que et pensaves....
Un petonet dolç, dolç, dolç estimadíssim follet
(tu ja saps tot el que t'estimo, oi? malgrat siguis de Canon jajajajaja!)
:¬)*********
Es extraño y tremendamente desconocido. Comprenderlo es como intentar retener una porción de sol, o de lluvia, entre nuestra manos para siempre.
Besos
Diuen que l'amistat és la forma més pura d'amor, la més elevada. La que no està 'contaminada' per la gelosia i la passió que té l'amor dels amants, ni per l'egoisme que sovint presenta l'amor paternal/maternal...
A un amic no se li demana que ho deixi tot per passar més estona junts, ni li demanem que s'hi assembli a nosaltres...
Això si, com qualsevol forma d'amor, l'amistat s'ha de cuidar i regar dia a dia, sinó es panseix i acaba morint :-)
Un petonot ben fort, maca!
aaaamooooor, amoooor, amooooorrr...
cressió de miiii, cressió de tiiii, de l'esperansssaaaa...
aaaamorrr, amooorrr, amooorrrr....
nenaaaaaaa, gràcies per recordar-te de mi!!!
tinc el bloc una mica abandonat, ja ho sé...
a veure si m'hi poso i faig una mica de feina!
AAAiiii... No cuido gens la meva lectora!
no hi té res a veure però avui he vist un pit-roig... no pot ser bo que coses tan habituals en facin pensar en blogaires. Què hi farem?
a mi tmb m'agrada aquest sentit del q parles, del fet d'estar enamorada de les persones q estimes.
la foto és fantàstica!!
una abraçada enoooorme!!!
i una mica més :P
l'amor és estrany, és veritat, però l'amistat no, vaja em sembla que no.
Així que si la amistat també és amor, l'amor potser deixa de ser estrany, no?
I és amor, amor del bo. Perquè als amics de veritat se'ls estima, és un sentiment per sobre de la simple amistat, i arriba aquell moment que penses on és la línia que separa una cosa de l'altra.
Doncs sí Poeta estimat, és una meravella somriure instintivament amb només una espurna de record agradable. I t'haig d'agrair uns quants somriures.
Un petonàs, artista! (i el nom no fa la cosa, nikonista! ;P)
:************
Da igual no entenderlo nunca Javi si podemos sentirlo, verdad?
Beijos!!
Totalment d'acord Buk, tota mena d'amor s'ha de cuidar, sempre!
Un petonàs, amic!
jajajajajjaajajajjaja ai Eudald, quin riure!
No pateixis, sapiguent que estàs bé ja n'hi ha prou :)
Gràcies per la cançoneta, enganxosa com poques, eh?!
Un petó!
Són macos els pit-roigs Jordi :) i una bona senyal que veure'n sigui habitual.
Su*... què t'he de dir que no sàpigues? em sembla que res.
Em fa feliç haver-te trobat en el camí i que poguem continuar caminant plegades, de costat.
T'estimo!
Doncs mirat així sembla senzill i tot, Estrip. Però jo penso que no n'és. Costa molt trobar bones amistats, costa conservar-les.
Per mi és molt més fàcil l'enamorament que l'amistat, potser la rara sóc jo :P
No hi ha línia Xexu, no n'hi ha. S'estima i prou.
Una abraçada!
cunyi, m'has deixat sense paraules..
T'ESTIMO MOOOOOLT
Que maco, no ho hauria descrit mai tant bé..
BON DIAAAAAAAAAA
un petonàs, preciosa!!!!!!!!!!!
Publica un comentari