No vull acostumar-me als petons, a les abraçades, a les carícies, als somriures... que pugui rebre. Voldria que cada un d'ells, cada una d'elles, fos un fet excepcional.
Ahir, mentre escoltava L'ofici de viure on parlaven de l'amor, em vaig veure llegint en silenci recolzada sobre una espatlla d'algú que escrivia en silenci.
També ahir, vaig fer el recorregut de Girona a casa amb un somriure als llavis, a fora hi plovia i les gotes dibuixaven camins al vidre.
.
apunts [2] ...
dimecres, març 19, 2008 | li ha caigut a l' elur a 3/19/2008 09:15:00 AM
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 cops de vent...:
Ens acostumem de seguida als petons i les carícies, però això no vol dir que no siguin excepcionals. El que passa és que quan ens manquen ho passem molt malament.
molts petons....
Vaya llueve mas que aqui.
musus
I jo ara que faig amb tots el petons, somriures i abraçades que t'he portat del nord?
Obro una parada al mercadillu? Un top-manta?
Petonets dolços, follet...
;¬)*******
Els petons i els somriures, han de ser sempre benvinguts...
Això li dic jo... Bones costums!!!
Doncs jo no m'hi acostumo Xexu, i no vull acostumar-m'hi. I d'abraçades sempre en manquen.
Una de forta per tu, maco!
Com a fet excepcional Estrip? ;P
Gràcies, més per a tu.
No te creas txiki... lo que pasa que para no deprimirme con el tema a cuatro gotas lo llamo lluvia, para compensar un poco :P
Mosuek!
IEP! Colta Poeta... que en cap moment he dit que no en vulgui eh??? ai ai... Només dic que no vull que acabin siguent gestos mecànics sense sentit.
Ai de tu que te'ls vagis a malvendre... o a bonvendre... porta'ls cap aquí!!!!!!!!!!!!!!!
Petons, abraçades i somriures, amb l'alegria de retrobar a qui s'ha enyorat.
:******************
I tant que sí Eli!
Petons!!
si si, perquè sinó t'hi acostumaràs i segons dius no vols...
oh... però no anava pas per aquí...
vès q viiiiiiiiiiiiiiiinc! amb un carregament de petons i abraçades!!!!
Jo també voldria sempre que cadascun d'ells fos excepcional. A vegades és tant difícil aconseguir-ho! El costum els espatlla sovint. Entenc molt bé el que vols dir.
Espero que sempre (si no pot ser que en siguin tots) en tinguis algun d'excepcional.
Publica un comentari