La persiana és d'aquelles de fusta feta amb llistons. Fa dies que la deixo oberta tota la nit. Quan em poso al llit entra la llum de la farola del carrer. Quan obro els ulls al matí, entra la llum roja del sol ixent.
Damunt la mateixa branca de l'altre dia, al riu Ter al seu pas pel Pasteral, avui hi havia un corb marí amb les ales totalment esteses, deixant que el sol dèbil de primera hora li eixugués el plomatge després de capbussar-se.
Allà on quasi cada dia hi veia un aligot, en fa dos que hi veig un xoriguer.
.
apunts ...
divendres, març 14, 2008 | li ha caigut a l' elur a 3/14/2008 09:42:00 AM
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 cops de vent...:
Mmmmmm.... com m'agraden aquests apunts que fas. Em produeixen una sensació de calma i de relaxació, que aquí a la feina, sempre són d'agrair ;-)
I amb el teu permís:
persiana oberta -
sobre el coixí calent
comença el dia
Un petonot ben fort, maca!
Quina sort que tens, punyetera!!!
X¬DDDDDDDDDDDDDDDD!!
Aiiiiiix! Que sols havia de dir hola!
jajajajajajaja
Un petonet ben dolç inyu!
;¬)******
I com m'agraden a mi els teus haikús Buk!!!!!
I com m'agrada aquest que m'has regalat, maco. Mil gràcies!!
Petonassos!!!!
Ais Poeta... la punyetera se'n va de cap al llit, amb un bon mal de coll, que demà m'he ofert per anar a treballar. I és que m'agrada tant la nova feina! (i no és ironia)
Aissssssssss que jo també m'he enrotllat... quin cas que som!
XDDDDDDDDDDDDDDD
Una abraçada ben forta, amoret.
:****************
vès que el xoriguer no s'hagi cruspit el corb.
Homeeeeeeeeeeeee Estrip... quines coses de dir.
Publica un comentari