ASHES _ Edvard Munch _ 1984
Sabia que alguna cosa no anava bé. Les trucades cada vegada eren menys freqüents, més curtes. De parlar durant hores vam passar a parlar minuts. La propera trobada no arribava mai, de trobar temps cada quinze dies, va passar a no tenir-ne gens. Però jo ja sabia que la cosa no rutllava molt abans de que passés tot això. Em conec, em coneixia, prou bé com per saber que diria prou ben aviat. No m'ha agradat mai ser segon plat. No sé perquè la majoria de vegades m'ha tocat aquest paper. Sempre n'he fugit a més córrer, però aquesta vegada no vaig voler fugir-ne. Vaig decidir arriscar-me. Vaig apostar pel que sentia i no pel que era correcte. Tot i saber que m'ho jugava tot i que ho perdria. I ell, al principi, va fer el mateix. O almenys és el que vaig voler creure. Promeses, somnis, projectes... mentides o veritats?
I vaig dir prou. Malgrat no saber si mai seria capaç d'estimar a algú de la mateixa manera. Malgrat no haver estimat mai ningú d'aquella manera...
I va passar el temps. Temps de dol, de llàgrimes, de sentir-se perduda, de no saber què fer amb la vida, de no voler-la viure, de voler escapar-se ben lluny, de voler perdre la memòria, de borrar carícies i paraules, de tancar ferides i cuidar les cicatrius...
I va passar el temps i va tornar a trucar a la meva porta... i no.
De les cendres només se'n treu pols...
.



Odio els relats conjunts!!!
ResponEliminaBuf, quin final. Molt maco, Elur :)***
ResponEliminaApreciat Sir... això és perquè no us heu animat a participar-hi ;) jejeje
ResponEliminaTal qual va ser, tal qual l'he escrit :)
Moltes gràcies :***
les cendres només serveixen per abonar l'herba del jardí.
ResponEliminaa casa van totes a les escombraries Deric... o se les endú el vent...
ResponElimina:**
Ninona, nomes puc dir una cosa, m'ha arribat molt endins, t'ho dic des de el cor.
ResponEliminaUn relat precios, dur, sincer, molt macu, la meva enhorabona guapa!!!!!!!
Gràcies preciosa :) no té gaire mèrit escriure una cosa que va passar...
ResponEliminaUn petonàs!
venu, a mi m'ha vingut al cap en hierro....
ResponEliminaq más da q la
nada fuera nada
si más nada será,
dps de todo
dps de tanto todo
para nada.
abraçada moguda :D
i tant Su*... "qué más da..." i més després de tant de temps... :)
ResponEliminaUna de ben forta per tu, maca! Gràcies :***
Dos temes,
ResponEliminauna història bonica, per intensa, sembla passada, deu estar més o menys païda si n'escrius... estaràs contenta d'haver-la viscut, el dia que ensopeguis amb un home que desitgis.
Escriure una història sobre el que va passar té mèrit. Molt. Si és creació.
I jo ara que et dic...
ResponEliminaJa comencem a un nivell...
És preciós, preciós, preciós, nina!!
Quina música li posaries?
mmmmmmhhhhh... no sé què dir-te, a part de gràcies :****
ResponEliminaBarbollaire... moltes gràcies, de debó. Quina música? ummmmm... segurament "Amores eternos" del Sabina... què et sembla?
Un petó ben fort!
"De les cendres només es treu pols"...que més a dir, després d'aquesta frase?... Amb poques paraules queda tot dit.
ResponEliminaredeu, redeu, redeu...
Ai benvolgut i apreciat Avi... quan ja s'ha cremat tot, no queda res...
ResponEliminaEspero que us trobeu millor :*
ep! es maquissim, el final? precios
ResponEliminaMoltes gràcies Mon :*
ResponEliminamolt bonic, agredolç com el cuadre!
ResponEliminaGràcies Clint :)
ResponElimina