dissabte, 10 de març del 2007

sense ocells...

M'ha despertat un cop de vent a la finestra. Obro un ull. Osti! ahir em vaig deixar el llum encès? Merda! merda! merda! m'he adormit. El despertador no ha sonat. La llum és de dia, m'agrada dormir amb la persiana amunt. Però avui m'havia d'aixecar quasi abans de que sortís el sol. Avui havia d'anar a veure falcons. Avui havia de passar-me el matí rient amb els nens. Avui tocava esmorzar croissants de xocolata, galetes de xocolata, qualsevol porqueria que portés xocolata, cocacola, més galetes, més xocolata... Avui havia de fer fotos. Avui havia d'escriure algun haiku. Avui havia de desconnectar. Ahir abans d'anar a dormir ho vaig preparar tot. Càmera, llibreta, llapis, boli i goma, bateries carregades, gorro, braga, motxila, la roba, vaig canviar l'hora del despertador del mòbil a 3/4 de 7. Ho sé de cada dissabte. Si vull anar amb els nens, a les 7 a punt. Si hi sóc bé, sinó també. I res. Tanta preparacó, tantes ganes, tanta il·lusió i total no em vaig recordar que el despertador està programat per sonar només de dilluns a divendres. Merda! merda! merda! Dubto que vegin gaire res, fa molt de vent. Avui la J de Vilabertran no en diria airet, precisament. Però també sé que això tant és. Hem fet sortides d'aquestes sota la pluja, amb vent, amb boira, amb sol... i sempre, sempre han estat bé. Potser no hem vist els bitxos que anàvem a guaitar, potser no n'hem vist cap, però hem disfrutat a la nostra manera.
I res... canvi de teràpia. Avui em passaré el matí a la cuina. Vaig a fer una coca.


Coca feta!






.
a

14 ventades ...:

  1. Anònimdissabte, de març 10, 2007 11:08:00 a. m.

    això és imperdonable!!

    jo a quarts de 8 ja estava en solfa passejant el gos, anant a comprar i ja tinc la casa minimament habitable... amb les ganes m'he carregat una foto que tinc de quan vaig anar a la India...quina ràbia.

    però ara toca volieo i esventada

    apa

    ResponElimina
  2. neusdissabte, de març 10, 2007 11:12:00 a. m.

    calla, calla... ho sé prou que és imperdonable, no m'ho diguis que ploraré... quina ràbia!!

    Això rai, hi tornes i em fas una altra. O si vols, quan hi vagi jo en fai una te la passo. Haig s'anar a veure el meu fillol.

    Mira... me'n vaig a fotre les clares a punt de neu, almenys m'acabaré de desfogar.

    au, vagi bé!

    ResponElimina
  3. Anònimdissabte, de març 10, 2007 12:20:00 p. m.

    fotuda tramuntana!!! Ara he vist que m'ha trencat 2 testos!!

    Si t'en vas a l'India m'ho dius...

    jo batre clares no. Però necesito planxar una estona (que és la manera de tranquilitzar-me)

    apa

    ResponElimina
  4. neusdissabte, de març 10, 2007 1:15:00 p. m.

    Me n'aniré a l'Índia, quan torni a tenir feina i a les primeres vacances, em sembla... que si no fos pels calés ja hi hauria anat.
    Ja t'avisaré.

    Aquí bufa fort, a batzegades, però encara no ha trencat res, almenys a casa.

    Coca feta! nyam!!

    ResponElimina
  5. Anònimdissabte, de març 10, 2007 9:18:00 p. m.

    és de poma? Quina enveja els que sabeu cuinar.

    i t'ho dic. No em faria res tornar-hi. ja fa 15 anys que hi vaig anar i segur que m'ho miraria tot d'una altra manera. segur.

    apa que m'en vaig al bar del poble a patir una mica

    ResponElimina
  6. neusdissabte, de març 10, 2007 9:30:00 p. m.

    No és per res, però m'ha sortit boníssima!!!
    Res a envejar, és herència genètica.


    Segur que sí. Ja n'anirem parlant, si és que no hi vas amb la de Besalú, és clar...


    Espero que no, perquè jo... no ho dic per lo de la malastrugança, però em sembla que no patirem gaire avui. Au, sort!

    ResponElimina
  7. neusdiumenge, de març 11, 2007 12:01:00 a. m.

    jajajajajajjajaja si és que tinc un sisè sentit molt arrovellat jajajajajjajajajaja...

    Aisssss...

    ResponElimina
  8. Anònimdiumenge, de març 11, 2007 3:25:00 a. m.

    Ohhh, el meu despertador no és tant llest, si està programat sona sempre. Bé, el canvi tampoc és tant dolent, la coca té molt bona pinta. És de poma, oi?
    Ja explicareu com us va per la Índia... XDDD

    ResponElimina
  9. neusdiumenge, de març 11, 2007 4:29:00 p. m.

    És de poma, sí senyor. Tanta bona pinta que ja no n'hi ha! XD

    Sí home, i tant. Quan hi vagi ja pots estar ben segur que et passo alguna foto, "hasta" per fotre'm pesada XDXDXD

    ResponElimina
  10. Anònimdilluns, de març 12, 2007 10:53:00 a. m.

    Ostres! que bé que m'hagués anat aquesta coca, ahir dinant dalt el Tagamanent!!
    :***

    ResponElimina
  11. neusdilluns, de març 12, 2007 11:13:00 a. m.

    aquesta? i ara! un xef com tu segur que les fa molt millors i molt més bones!! ;)
    Ara, no tindria cap rpoblema en convidar-te'n eh? ja ho saps ;***

    ResponElimina
  12. Bukdimarts, de març 13, 2007 9:06:00 a. m.

    Mmmmm...quina gana!!! A aquestes hores del matí tinc l'estómac buit, i sentir parlar de coques em fa entra salivera. Veig la foto i ja em sembla ensumar-la. Fa molt bona pinta, si senyor...

    Buk

    ResponElimina
  13. Anònimdijous, de març 15, 2007 9:52:00 a. m.

    ei, cuinera garrotxina! això del pessic de sal ja li vaig sentir a l'Isma, i tb que molt millor que siguin ben fredes. M'apunto el raig de llimona de l'Arguiñano ;)
    No sé si ho fas així, però el llevat en pols s'ha d'afegir primer a la farina abans de barrejar-ho tot. I per incorporar la farina és millor passar-la per un sedàs (un colador serveix)
    Estàs feta una artista!!

    ResponElimina
  14. neusdijous, de març 15, 2007 1:03:00 p. m.

    Ramon, el raig de llimona és oli en un llum! abans em quedava sense mà, ara ja no :P jejejeje
    Quan és una recepta nova o gaire complicada acostumo a seguir els passos exactes, però aquesta... uf... a casa s'ha fet de tantes maneres i sempre ha sortit bé, que ho foto tot plegat, menys les clares i aire! jajajajajajaja... que vaig estar a punt de deixar-me el llevat!!!
    Tu sí que ets un artista!!!!
    :****

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)