M'agrada anar a comprar el pa a aquesta hora. Sempre veig un ocell o altre.
Avui he "descobert" on s'amaga el tallarol capnegre que visita la nostra menjadora. Ja ho sé, pot ser ben bé que sigui un altre, però m'agrada pensar que és el mateix, igual que el pitroig que ve cada hivern... que és un de diferent cada dia, cada any? m'és igual.
Doncs el cas és que per anar a comprar el pa, passo aprop del camp de futbol, on hi ha tota una filera de ciprers. Els gafarrons, les tòrtores, els estornells... hi fan jocs diversos. Darrera el camp de futbol ja no hi ha res... es podria dir que s'acaba el poble, malgrat hi hagi una casa o dues a mig camí del bosc.
En aquesta zona també hi ha dues cases de pagès, amb els seus corresponents patis amb arbres, arbustos... Una de tancada, envoltada d'una valla i l'altre sense tancar, envoltada de camps.
He vist al tallarol endinsant-se en un arbust de la primera casa, que per cert ja té el cirerer pràcticament florit.
És un plaer passar-hi i obrir de bat a bat les orelles. Concentrar-se en els sons i eliminant els sorolls...
M'agrada anar a comprar el pa a aquesta hora, sento música pràcticament durant tot el camí...
.
dilluns, 5 de març del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Escolta, ja sé que vius en un raconet paradisíac... però avui és dilluns, això fa mal, eh!! Carai, anar a comprar el pa a quarts d'una... és molt estressant :D
ResponEliminaBondiaaaa :)**
jejejejeje... a les dotze surt la segona fornada, a les dotze i cinc s'ha de sortir de casa, que el fan molt bo i vola!!! i tant que estressa, haig de guanyar la cursa a les iaiones!! XDXDXD
ResponEliminaEs tracta de passar una temporadeta fent teràpia, ho aprofito tant com puc ;)
Booooooon dia!!! Sembla que vol ploure!!! :*******
Quina vida més idíl.lica, elur!!! No saps l'enveja que em fas (bé, segur que t'ho imagines...hehehehe)
ResponEliminaAprofita, aprofita, que tot s'acaba! ;-)
Un petó!
Buk
gjqsQuina sort!!
ResponEliminaJo quan hi vaig, haig de passar pel casc antic medieval i només veig caues, pardalots, alguna tórtora i poca cosa més.
disfruta-ho ara que pots.
a per cert. Tu ets d'aquelles persones obsesionades amb el pa bo? Perquè jo no en tinc ni idea...
apa
Idíl·lica? no Buk, tranquil·la potser sí, almenys de moment, que com molt bé dius tot s'acaba...
ResponEliminaI tant que me l'imagino!! jejejeje
Un petonàs poeta!!
Cada dia que hi vaig intento esbrinar qui s'amaga en aquell arbust, és divertit Escarabat. No pots fer marrada i passar per algun altre lloc?
Ara no us penseu que això és el paradís, eh? que no us he dit que haig d'esquivar als que estan foradant el carrer, i que haig de fer esforços per no sentir als que estan contruint uns pisos que no fan cap falta i que quedaran lletgíssims...
Obsessionada amb el pa bo? no, a mi em dónes una baguette d'aquelles congelades acabada de fornejar i sóc ben feliç.
jo a aquesta hora només sento el teclejar del meu Mac, el telèfon que no para, les obres del CAP que estan fent al costat del despatx i les impressores que no paren... això i a vegades una mica de música si no agunto més i em poso l'mp4 passant de les meves companyes...
ResponEliminaummmm més o menys el que sentia jo fa poc més d'un parell de setmanes. Els meus dits picant les tecles, perquè jo les picava rabiosament molts dies, al gavatxo fent-la petar amb els clients alegrement o amb els amics o amb la família o queixant-se de que havia de fer la seva feina i que perquè no la feia jo, a la que escalfa el llit a un dels jefes esbufegant i remugant i cagant osties perquè havia d'agafar el telèfon 3 o 4 vegades seguides, les serres i polidores i fregadores del taller, el "silo", al contable i el seu mòbil amb música de salsa, al jefe renegant i dient: Neus seguit d'una pregunta o frase estupida cada 5 minuts, crits, renecs, mentides... i de fons Catalunya Radio, i amb una mica de sort aconseguia eliminar tot el que em rodejava i em pixava de riure amb el Fuentes, però mai em donaven prou temps per poder desconnectar del tot... el meu nom corria el risc d'acabar gastat... jo ja ho estava.
ResponEliminaAra, de moment, puc permetre'm el luxe d'escoltar ocells... més endavant ja no se sap.
Un petó Jordi :*
Vaig descobrir el teu bloc l'altre dia, amb la foto de la Lluna.
ResponEliminaL'he llegit, veig que t'agradenel ocellets. A mi també. Només una diferència. Jo em prou feines sé quin és quin. Ara bé, permete'm una opinió: el que veus, el que torna, és el mateix, t'ho puc ben assegurar.
I segon, la tranquilitat és l'avantsala de la felicitat. No garanteix que la tinguis, però sense passar per ella, no la tindràs mai.. especialment si pateixes del mal de sentir els ocellets....
Vaig descobrir el teu bloc l'altre dia, amb la foto de la Lluna.
ResponEliminaL'he llegit, veig que t'agradenel ocellets. A mi també. Només una diferència. Jo em prou feines sé quin és quin. Ara bé, permete'm una opinió: el que veus, el que torna, és el mateix, t'ho puc ben assegurar.
I segon, la tranquilitat és l'avantsala de la felicitat. No garanteix que la tinguis, però sense passar per ella, no la tindràs mai.. especialment si pateixes del mal de sentir els ocellets....
Vaig descobrir el teu bloc l'altre dia, amb la foto de la Lluna.
ResponEliminaL'he llegit, veig que t'agradenel ocellets. A mi també. Només una diferència. Jo em prou feines sé quin és quin. Ara bé, permete'm una opinió: el que veus, el que torna, és el mateix, t'ho puc ben assegurar.
I segon, la tranquilitat és l'avantsala de la felicitat. No garanteix que la tinguis, però sense passar per ella, no la tindràs mai.. especialment si pateixes del mal de sentir els ocellets....
Vaig descobrir el teu bloc l'altre dia, amb la foto de la Lluna.
ResponEliminaL'he llegit, veig que t'agradenel ocellets. A mi també. Només una diferència. Jo em prou feines sé quin és quin. Ara bé, permete'm una opinió: el que veus, el que torna, és el mateix, t'ho puc ben assegurar.
I segon, la tranquilitat és l'avantsala de la felicitat. No garanteix que la tinguis, però sense passar per ella, no la tindràs mai.. especialment si pateixes del mal de sentir els ocellets....
Vaig descobrir el teu bloc l'altre dia, amb la foto de la Lluna.
ResponEliminaL'he llegit, veig que t'agradenel ocellets. A mi també. Només una diferència. Jo em prou feines sé quin és quin. Ara bé, permete'm una opinió: el que veus, el que torna, és el mateix, t'ho puc ben assegurar.
I segon, la tranquilitat és l'avantsala de la felicitat. No garanteix que la tinguis, però sense passar per ella, no la tindràs mai.. especialment si pateixes del mal de sentir els ocellets....
Vaig descobrir el teu bloc l'altre dia, amb la foto de la Lluna.
ResponEliminaL'he llegit, veig que t'agradenel ocellets. A mi també. Només una diferència. Jo em prou feines sé quin és quin. Ara bé, permete'm una opinió: el que veus, el que torna, és el mateix, t'ho puc ben assegurar.
I segon, la tranquilitat és l'avantsala de la felicitat. No garanteix que la tinguis, però sense passar per ella, no la tindràs mai.. especialment si pateixes del mal de sentir els ocellets....
aaaaaiiiiiaiaiaiai
ResponEliminaperdona, em deia que no estava bé..... i veig que els ha anat posant....
tranquil/la mmmmmmhhhhhhh i benvingut/da :**
ResponEliminaAvui he passat pel mateix lloc a les 9 del matí... una festa, un anar i tornar d'ocells imparable i una cardina volant del cirerer al ciprer, del ciprer al cirerer i sant tornem-hi...
Bon dia :**