cendres...

ASHES _ Edvard Munch _ 1984

Sabia que alguna cosa no anava bé. Les trucades cada vegada eren menys freqüents, més curtes. De parlar durant hores vam passar a parlar minuts. La propera trobada no arribava mai, de trobar temps cada quinze dies, va passar a no tenir-ne gens. Però jo ja sabia que la cosa no rutllava molt abans de que passés tot això. Em conec, em coneixia, prou bé com per saber que diria prou ben aviat. No m'ha agradat mai ser segon plat. No sé perquè la majoria de vegades m'ha tocat aquest paper. Sempre n'he fugit a més córrer, però aquesta vegada no vaig voler fugir-ne. Vaig decidir arriscar-me. Vaig apostar pel que sentia i no pel que era correcte. Tot i saber que m'ho jugava tot i que ho perdria. I ell, al principi, va fer el mateix. O almenys és el que vaig voler creure. Promeses, somnis, projectes... mentides o veritats?
I vaig dir prou. Malgrat no saber si mai seria capaç d'estimar a algú de la mateixa manera. Malgrat no haver estimat mai ningú d'aquella manera...
I va passar el temps. Temps de dol, de llàgrimes, de sentir-se perduda, de no saber què fer amb la vida, de no voler-la viure, de voler escapar-se ben lluny, de voler perdre la memòria, de borrar carícies i paraules, de tancar ferides i cuidar les cicatrius...
I va passar el temps i va tornar a trucar a la meva porta... i no.
De les cendres només se'n treu pols...





.