Dinar comprat al Viena amb un pensament i un somriure per l'Assumpta.
Caminada llarga fins el pis.
Truc a la porta de la mestressa. Gossos esverats. Una minyona que no sap de què va res.
Menjar asseguda al bell mig del que serà el menjador-sala d'estar-lloc on jaurem el gat i jo la majoria d'hores.
Quatre gargots a la llibreta intentant imaginar-me com serà tot amb mobles.
Un buit a la boca de l'estòmac. Com hi ha arribat?
I finalment una altra pregunta. Com he pogut viure fins ara sense aquesta cançó?
divendres, 20 de novembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
la incertesa d'allò nou :)
ResponEliminaJo un avegada vaig dinar a Viena, entre arbres i sonates, asseguda en un banc de un vell i bell parc vaig somriure per més d'un assumpte. Caminada llarga al meu interior, entre pensaments i sentiments que m'inspirava la contemplació d'un gos d'aigua. No hi havia mestresses, tret de jo mateixa. Els gargots que se'n podien desprendre només sortien de les corbes del meu prim cos, és a dir, molt pocs. No tenia buit a l'estómac, només hi havia estómac per buidar.
ResponEliminaI això és el que va passar: una gran buidada d'un menjar poc digerible comprat en un oblidat mercat.
Salutacions.
Mmm... això comença a pintar, el canvi ja és aquí. Interpretaré el buit a la boca de l'estómac com que no t'han donat prou menjar al Viena. Que sí, que sí, que no t'hi capfiquis, era això. Va, que muntar-se el pis engresca sempre molt. Per quan visita a l'IKEA?
ResponEliminaEi, em sap greu, però la cançó m'ha semblat horrible. Sort que contra gustos no hi ha res escrit.
Si alguna vegada em venen pensaments d'aturar el blog, de deixar-lo reposar un temps o quelcom similar... llavors llegeixo posts com el teu i torno a tenir ganes de continuar molt de teeeeemps :-))
ResponEliminaJo també et regalo un somriure, un de ben gran, ben sincer i amb tot el cor :-))
Inaugurar el menjador-sala d'estar-lloc-on-estareu-en-Pèsol-Txigris-i-tu amb un dinar comprat al Viena, ha de portar sort, segur segur, segur ;-)
Una cançó maquíssima... una més que conec en aquest blog teu :-)
Potser sí Clidice, però em sembla que és per la certesa d'allò conegut aquest buit.
ResponEliminaGràcies Anònim/a pel divertimento.
Potser si hagués buidat l'estòmac, literalment parlant, m'hauria trobat/sentit millor, però el dinar era bo, molt bo :)
Salut!
Va, doncs. Adjudicat Xexu, he dinat poc.
A principis del mes vinent suposo, encara no ho sé.
Oh... començo a pensar que tens molt mal gust. Primer els Beatles, ara en Roges Mas... criticón! jeje
Gràcies maco, un petó.
Vaja Assumpta, si ha de servir perquè vagis fent posts/articles o com se'n diguin, et faré sortir un cop per setmana a nòmades! jejejejejeje
Moltes gràcies maquíssima, m'agrada que somriguis :)
Una altra funció que tenen els blocs, es fan grans descobriments musicals i de blocaires als que no els agraden els Beatles, oi Xexuuuuuu?
jejeje
Petons, preciosa!
(En XeXu té uns gustos musicals molt... molt... "peculiars" jeje)
ResponEliminaSmuaaaaaaaaaaac
I la pluja es va assecar.... i els núvols es van obriiiiiiiiiiiiiiiiirrrrr... ostres, ara em passaré la tarda fent galls a ritme de Sisa, Riba i Mas!!!
ResponEliminaOstres, si són els tres tenors. El títol i la lletra, i les veus, i les guitarres, el millor.
ResponEliminaSort,( i recorda aquella altre lletra del Sisa, la del Carpanta i companyia).
(Lo del Carpanta és pel Viena. Jo hi vaig a fer un cafè i a llegir el diari, els Dissabtes que treballo).
Assumpta :)) Té bon gust, el que passa que el té una mica despistat ;P
ResponElimina(Xexu, no t'enfadis, è?!?! ;*)
Aviam si l'Otis s'amina i et fa els cors! ;)
És espaterrant Estranger!
Moltes gràcies. Sí, suposo que oblido sovint que qualsevol nit pot sortir el sol...
(amb aquesta mostra de bon gust, cafè+Viena, segur que et guanyes la simpatia absoluta i sincera de l'Assumpta ;) . A mi em sap greu que hagis de treballar algun dissabte. I em sembla que vaig pel camí de patir la mateixa terrible injusticia)
:*
ànim amb el pis! pensarà com quedarà de bonic quan estarà tot acabat! :))
ResponEliminajolin... no em deixa escoltar la cançó...
Jo estic castigat sense Viena almenys durant un mes... què t'has demanat?
ResponEliminaPel buit no pateixis pas, sempre és bonic començar.
i la cançó? bé potser sí però no puc amb en Sisa, em fa urticària aquest tio.
Bonic hi quedarà segur Nimue, tinc molt bon gust! jajajajajaja... ais, mira, ara tornaré a arreplegar el catàleg d'ikea, a veure quin altre caprici em regalaré ;P
ResponEliminaGràcies.
Vaia, si t'han castigat per alguna cosa serà. Espero que per alguna trapelleria i no pas per temes de salut Jordi. No'm diguis que eren les que et tiraven els trastos amb els sucres i que la Marta ha hagut de posar-hi remei!?! jejejeje
Dos botsiàns de pollastre i una aigua :)
Suposo que sí.
jejeje, per sort hi ha tants gustos com persones!
Gràcies ;*)
Castigat sense Vienaaaa? Pobre Jordi!! Jo no ho podria resistir!!
ResponEliminaJejeje Elur, t'has inventat un nom :-)))
No es diu "botsià"... es diu "boisà" que vol dir precisament:
bo: o sigui, que té bon gust
i: conjunció copulativa
sa: que va be per a la salut, que no la danya.
Assumpta, experta en menjar del Viena, TV3, Reus :-P
jejejejeje... ho faig tot sovint això de girar i inventar noms :P
ResponEliminaGràcies Assumpta ;*)
M'ha fet escapar un somriure enorme, l'última pregunta! :D
ResponElimina