dilluns, 9 de novembre del 2009

meet me in the morning ...

Surto de casa tota decidida i l'aire gèlid m'atura de cop. Amb un gran somriure observo el meu cotxe cobert de gelada i sospiro. Per fi ha arribat el fred, penso, ja era hora. El cel està esplèndid a aquesta hora. Núvols pentinats pel vent llueixen colors meravellosos mentre el sol surt mandrosament.
Un cop instal·lada al bus, mentre escolto la ràdio, vaig passejant els ulls sobre el paisatge. Me'l sé de memòria, però cada dia és diferent. La llum mai és la mateixa. El joc d'ombres sempre descobreix algun punt interessant. Quan ja m'he cansat d'escoltar la ràdio, poso música.
Somric quan sento que sóna Meet me in the morning.

I mentre bado amb el cel i els núvols veig tres corbs marins resseguint el Ter.


19 ventades ...:

  1. una imatge ben nítida en quatre ratlles....

    ... que em transporta al mateix paisatge transparent que mirava jo aquest matí per una altra finestreta...

    ha tornat el fred, i oléee!!!

    ResponElimina
  2. m'ha agradat molt com descrius una experiència de la que jo sempre n'he gaudit: mirar en el trajecte a la feina, gaudir de la llum, els núvols ... i en aquesta època encara més! :)

    ResponElimina
  3. Tens tota la raó, el mateix paissatge sempre és diferent! Pluja, vent, fred, gel, sol, calor, estat d'ànim...

    ResponElimina
  4. una bona cançó per començar el dilluns dins del cotxe gebrat.

    ResponElimina
  5. Tens l'habilitat de dur-mos a diferents llocs i amb molt poques paraules. Quina descripció més senzilla i evocadora alhora. Per Mallorca no s'acaba de decidir a arribar l'hivern, mem arriba prest!!! :))

    ResponElimina
  6. Estic d'acord amb el que he llegit més amunt, amb molt poc ens relates molt.... això no és gens fàcil, gràcies per dur-nos en bus, i gaudir dels teus núvols.... Un petó :)

    ResponElimina
  7. No et facis il·lusions, que ve l'estiuet de Sant Martí...

    ResponElimina
  8. jo estic molt agobiada amb aquest temps. No hi ha manera... :(

    ResponElimina
  9. Aiiiii aquí també ha entrat la fret (tal com ho diguem a l'Empordà) i ara m'estic pelant...

    La cançò molt maca, no la coneixia...

    ResponElimina
  10. Quina sort de gebrada, i de cançó, i de paraules...ningú diria que és Dilluns!.

    ResponElimina
  11. ja se sap Hypatia el vent ho 'neteja' quasi tot i si abans hi ha plogut encara més, llavors es veuen els detalls més insignificants amb una claretat absoluta :)
    Fred!!!!!!!!! ;*)


    Gràcies Clidice :) a la tardor quan comença el fred es pot palpar amb la mirada.


    Cada dia és el mateix i cada dia (exceptuant molts dies d'estiu jeje) és diferent Jordi!


    El cotxe s'ha quedat a casa Estrip, baixo sempre en bus :)


    Moltes gràcies Miquel, però és perquè teniu imaginació que podeu 'veure' el que explico.
    Ja arribarà, ja... de moment que faci tardor!! ;))


    Gràcies a tu Cris. Una abraçada, maca!!


    Xexu... ets un cabronet encantador!


    Em sap greu Nimue... una abraçada! Vols una madalena? una mica de sacher? jo també en sé fer, è? jeje


    Doncs abriga't bé Partícula que els refredats aquest any són molt punyeterus!
    Benvingut i gràcies per la visita :)


    Hi ha dies amables Estranger, però sense excés, no fos cas :)
    Gràcies!

    ResponElimina
  12. Sí, xiqueta, ha arribat el fred... però la setmana que ve ja tenim aquí l'estiuet de Sant Martí... i, clar, castanyada amb calor, una setmana desprès un fred que pela i a la següent calor... és quasi impossible no refredar-se!

    Aaaah... aaah... aaaaah... atxiiissss!! (Perdó)

    ResponElimina
  13. Agh!! No havia llegit el comentari d'en XeXu!!... M'he d'acostumar a llegir els altres comentaris primer i no després... ara ja sé la resposta que m'espera!! ai!! :-))

    ResponElimina
  14. Salut!!
    Dona Assumpta, tu també em vols espatllar l'alegria? què us he fet jo? snif! snif!
    jejeje... vaia dos!
    Un petó i cuida't!

    ResponElimina
  15. Ja vindrà el fred a cop de blues i temps de paper de diari als vidres enganxats amb els "limpias"

    ResponElimina
  16. No, xiqueta... mai de la vida et voldria espatllar una alegria! :-))

    El que jo voldria és que les temperatures fossin una mica més "uniformes" i que no fessin aquestes pujades i baixades absurdes :-))

    Vaig a preparar-me una infusió calentona :-))

    ResponElimina
  17. i tant Jordi, i és una sort!

    Ho sé Assumpta!!
    Petons!

    ResponElimina
  18. M'ha entrat una fresqueta al cos de llegir-te... Viatjar en autobús a l'hivern em transmet molt fred... Coses meves, ves! ;)

    Que bé que puguis gaudir d'un nou paisatge cada dia! Si no, seria un bon avorriment! Per desgràcia, quan vaig en metro, defora sempre és negre...

    ResponElimina
  19. Fa una estoneta Núr m'he adonat de que a partir d'aquí poc temps ja no el veuré cada dia aquest paisatge, que em perdré moltes sortides de sol i gebrades matineres i vols d'ocells... i m'he entristit una mica, què hi farem.
    Al bus hi fa fred tant a l'hivern com a l'estiu!
    PEtons!

    ResponElimina