apunts [15] ...
>> divendres 6 de novembre de 2009
Dues nits amb complexe de gos petaner emprenyat. Una tercera dormint asseguda i despertant-me amb el cul adolorit.
Dues trenes que no es desfan. Un propòsit dut a terme i un altre que no se sap si arribarà a bon port. Em tallaré els cabells abans de fer-ne 40?
Dues setmanes laborables acabades un dimecres. La primera per plaer, la segona per força.
Dos pisos per anar a veure dilluns. Números que es fan i desfan mentalment. Comptes de la vella i somnis que segurament no es compliran.
16 ventades ...:
Jo em vaig tallar els cabells just abans de fer-ne 30 però se me'n va anar la mà. ;-)
No te'ls tallis: diuen que un cop tallats perds la força.
Bon cap de setmana, ja no sé si d'estiu, tardor o hivern!!!
si de mi depengués els barbers ja haurien plegat fa temps...
Jo en tinc 41 i mai he dut (si no recordo malament) el cabell tan llarg com ara ;) Cuida't bonica, que un refredat mal curat és interminable i sort amb la resta! Petons!!
Ai que veig que això segueix... cuida't!
Tema cabellera. L'he dut de totes mides i de totes les maneres possibles. Fa uns 4 anys vaig decidir tallar-lo curt, però curt curt. Ara, encara no fa un any el torno a deixar tal com és el meu. El duc ja una mica llarg i ple de rinxols esbojarrats com jo i saps que et dic. Que m'agrada!
Els números no canviaran el seu resultat, paciència. De ben segur t'acabarà sortint allò que desitjes tal i com ho vols.
Petons.
Veig que en el teu post, tot va en parelles.
Ha causat furor això de tallar-te els cabells, veig. No queda una mica de temps encara com per pensar en això? Encara que ja coneixes la meva opinió.
No tots els somnis es poden complir, ni arribem allà on volem. Però alguns sí que els compliràs, no? Doncs a lluitar per aquests.
No, no te'ls tallis!! Bé, només per recomanació expressa del perruquer/a si et garantitza que et treuràs trenta anys de sobre!
A millorar i espero que els pets del Pèsol siguin escassos... per la salut de tots!
Una vegada vas posar una foto teva al blog amb el cabell llarg i em va agradar molt... Així que, en principi, recomanaria que no te'l tallessis... Però no se sap mai, quan una és guapa tot li queda bé ;-))
El meu millor desig per a tu és que aquesta nit puguis descansar molt bé, molt bé i que demà et despertis com nova!!
Un dia tu i jo farem una travessa, tu podràs anar a veure pisos sense cap condicionament i jo faré unes vacances històriques :-))
Llargs o curts això mai importa, el que compta és que t'hi trobis a gust...
I saps qué?? Tenc una maiga que sovint em deia que anés alerta amb els somnis, perque de tan desitjar-los es poden acabar convertint en realitat. Jo era certament incrèdul fins que ben mirat, m'en vaig adonar de tot un seguit de "coincidències" que ben estudiades em porten a la conclusió que amb major o menor nivell de conciència, nosaltres mateixos ens anam creant la nostra realitat. Així doncs si vas visualitzant el que per a tu és l'èxit, segur que tard o d'hora l'assoliràs!!!
Si és un pis, serà un pis!
Sort!!¿?¿? Ummmmmm no sé no sé, jo et diría...: LLUITA!!!!
P.D. ah i al costipat... no li agafis gaire estima, amolla'l ja...
Qué fort!! no et creuràs la paraula que m'acaba de sortir com a comprovació de paraules: wishers.
Voldrà dir algo????
En conec a més d'un que li va passar el mateix SM... ja té casualitats ben estranyes la vida, è!
Doncs em sembla que em sentia més forta amb el cabell curt Òscar!
Bon cap de setmana!!!
També te'ls vols deixar llargs Jordi?
ejem... ja ho sé, ja ho sé... no t'enfadis, è? je.
Jo tampoc Cris, mai tan llarg com ara.
Faig tot el que puc, si em cuido gaire més em tornaré una mimada!!
Gràcies :*)
A mi m'agrada com el tinc ara -assumpta-, però també enyoro el meu pentinat de bordegàs esperrucat...
A vegades els números e tornen relatius i s'estiren, com també s'escurcen... què hi farem.
No, no de desitjos pocs i petits. No desitjo un pis, el vull! jeje
Una abraçada!
Doncs sí Xexu, també m'hi he fixat quan he acabat d'escriure'l i repassava les faltes i tal. Curiós.
Bah... faré el que em vingui de gust, ja ho saps. De fet si els tinc tan llargs és per fer callar una amiga que va dubtar de la meva paciència i va pronosticar que no passaria ni l'estiu de l'any passat i mira... quan em veu ara flipa. Vaig decidir deixar-los créixer fins que pogués fer-me dues trenes.
Suposo que és una sort no confondre somnis amb realitat. Fins al final.
Un petó!
jajajaja per això no em cal tallar-me els cabells Jordi! I no és falsa modèstia, és clar. ejem!
Moltes gràcies!
Pobre Pèsol... un pet que es tira i guaita tu ja quina mala fama té!
jajajajaja gràcies Assumpta! d'això... l'última revisió oftalmològica quan va ser? crec sincerament que et tornaria a tocar...
Ai mil gràcies, maca! Igualment per a tu!!
Seria fantàstic! Estàs convidada a prendre un te/cafè/infusió i el teu estimadíssim Josep Lluís també, és clar ;)
Exacte Miquel! d'això es tracta.
Jo sempre ho dic això també, s'ha d'anar amb compte amb el que es desitja, es pot convertir en realitat!
Home doncs potser que comenci a imaginar-me una casa amb un bon jardí! jejeje
Amolla'l... m'ecanta aquesta expressió :)
jajajaja la vida està plena de casualitats!
Gràcies ;*)
Ara venim!! :-)))
Deu fer uns 13 mesos de les ulleres noves... hi vaig bé :-)) (amb elles, clar!! perquè sense sóc Rompetechos versió femenina)
Assumpta!!!!!! deixa'm trobar el pis primer! jajajajajaja
Guapa!
Jajajaja és que... jajajaja jo pensava que ens convidaves per haver-te dit que ets tan guapíssima i que tens un cabell preciós tant si te'l deixes llarg com si te'l fas curtet :-)))
Però bé... et deixo que trobis pis primer!! :-))
Smuaaaaaaaaac!!!!
No tallar-te els cabells fins als 40??? no és mooolt de temps això? Entremig suposo que una mica les puntes o alguna cosa... no? A mi arriba un punt en que ja no em creix, sinó... I segueixo el teu exemple, tot un rècord eh! A la piscina, però, també enyoro els cabells curts, hehehe... ni assecador, ni embolics... aix.
Busques piset? En Pèsol s'ha tornat capritxós i vol una mansió? ;)
petonets de cap de setmana, maca!
jajajaja Dona Assumpta, la gràcia està en convidar a qui vull que em faci companyia a casa meva no pas a casa dels altres ;)
Petons!
Ui en Pèsol, Laia... ell voldria un pati immens on poder-se petejar a gust i caçar tantes bestioles com pogués XD
Dona sí, les puntes i sobretot el serrell (ben curtet), sinó no és que no creixi és que començo a fer una mica (força) de pena jejejeje
I no no és pas tant de temps... quatre anys passen volant!
Uf!
Espero que la 4ª nit hagi estat més benevolent amb tu i amb el teu cul.
Amb la mida dels cabells jo no he tingut mai cap problema. Curt, llarg, mitja melena, escalat, rar..., m'he fet les mil-i-una, perquè penso que és quelcom que, amb el temps, s'arregla (o no, i què? total...) :)
Publica un comentari