com som!
>> dimarts 3 de novembre de 2009
És difícil deixar de convertir-nos en la persona que els altres creuen que som.
Niven Wilder
Niven Wilder
Acabo de topar amb aquesta frase i no puc evitar fer-me una pregunta: segur?
Fa 9 hores
fotos ...
desig ...
paisatge ...
twittejant ...
altres nòmades ...
migracions ...
-
-
Fa 10 hores
-
Fa 11 hores
-
Fa 13 hores
-
Fa 14 hores
-
Fa 14 hores
-
Fa 14 hores
-
Fa 14 hores
-
Fa 17 hores
-
Fa 19 hores
-
Fa 20 hores
-
Fa 21 hores
-
Fa 1 dia
-
Fa 1 dia
-
Fa 1 dia
-
Fa 1 dia
-
Fa 1 dia
-
Fa 2 dies
-
Fa 2 dies
-
Fa 2 dies
-
Fa 2 dies
-
Fa 2 dies
-
Fa 2 dies
-
Fa 3 dies
-
Fa 3 dies
-
Fa 3 dies
-
Fa 3 dies
-
Fa 4 dies
-
Fa 6 dies
-
Fa 6 dies
-
Fa 1 setmana
-
Fa 1 setmana
-
Fa 1 setmana
-
Fa 1 setmana
-
Fa 1 setmana
-
Fa 2 setmanes
-
Fa 2 setmanes
-
Fa 2 setmanes
-
Fa 2 setmanes
-
Fa 3 setmanes
-
Fa 3 setmanes
-
Fa 3 setmanes
-
Fa 3 setmanes
-
Fa 3 setmanes
-
Fa 1 mes
-
Fa 2 mesos
-
Fa 2 mesos
-
Fa 3 mesos
-
Fa 3 mesos
-
Fa 4 mesos
-
Fa 4 mesos
-
Fa 4 mesos
-
Fa 5 mesos
-
Fa 6 mesos
-
Fa 9 mesos
-
Fa 1 any
-
Fa 1 any
15 ventades ...:
Difícil? Home, si seguim els nostres ideals i no ens deixem portar...
Ostres quina frase!!
Jo crec que és certa.
No diu que és impossible, diu que és difícil... i crec que és així.
S'ha de tenir una personalitat molt ben formada per no deixar-se influir gens...
Si la gent agafa de tu la idea de que ets "graciosa", t'adones que la tendència a "fer" o "dir" gràcies augmenta en tu...
Si la gent creu que ets una persona trista... potser sents una mica més de tristesa dins teu.
Aquesta frase és boníssima. Llegir-la segur que ajuda a EVITAR que això passi i a reafirmar-nos en ser nosaltres mateixos de veritat i no el reflex del que els altres esperen de nosaltres.
Hi ha persones més febles que necessiten el reconeixement dels demés. Si la imatge que perceben que és té d'ells és bona, faran mil esforços perquè la gent la segueixi tenint, per por a ser rebutjats si algun dia tenen un mal moment...
Parlo a vegades en tercera persona, però moltes d'aquestes coses me les podria aplicar a mi mateixa.
Una frase i un comentari: un magnífic post.
La cançó no la coneixia però m'a agradat molt :-)
doncs jo no me la crec... o no me la vull creure... no voldria pas ser allò que els altres esperen... i sempre que pugui ho evitaré.
jo no ho tinc gaire clar... però espero que no! som més forts que la voluntat dels altres, no?
realment penso que té raó. Només cal fer una ullada al voltant, fins i tot, els que ens pensem que no som com la gent pretén, mantenim l'aparença d'allò que cal ser. És realment molt difícil fer el teu camí quan vius en societat. Sempre hi ha algú a punt per decidir que és el millor per a tu i que és allò que fas que "no està bé", des d'un punt de vista moral, religiós, social ...
Retòrica... la persona que els altres es pensen que som, la persona que nosaltres pensem que som, la persona que som ara, la persona que érem abans, la que serem d'aquí una estona. Tot plegat pot donar per ajuntar moltes paraules, jo en sóc un expert, sense dir mai res.
És difícil... jo hi crec i la reafirmo, aquesta frase, tot i que el concepte que transmet m'és força trist i desolador. La gent, a voluntat o no, sovint et pressiona en certa manera i orienta sense que tu en siguis conscient la manera en què actuaràs... o a tu mateix et condiciona el fet de saber què en pensen o què n'esperen de tu, i tu mateix actues d'una manera que no és potser la més caraterística i espontània de tu...
Tot i que com tot, això depèn de la fortalesa de cadascú, de la seva manera de ser... bé reflexionant-hi, em fot ser al bàndol mig-dèbil que de vegades no sap ser fidel a ell mateix! :(
No dic que sigui el que tocaria, però sovint ens deixem endur per les pressions, pel que els altres volen, i no som nosaltres mateixos, sinó el que volen que siguem. Al final te n'adones, però segurament tard, i et sents malament. Avui m'han fet fer una cosa que vaig jurar i perjurar que no faria, i que fins i tot la persona que m'ha dit que ho fes havia dit que no ho hauria de fer. Encara que amb no massa bona cara, li he dit que sí. A la tarda m'he sentit violat.
Sí, però no.
(M'he tornat estalviador de paraules :))
Pura qüestió d'adaptació al medi, o és que som la mateixa persona quan escrivim el blog que quan despatxem a la botiga o quan sopem amb els amics o quan ...
Doncs jo penso que som una persona diferent cada vegada que tenim a algú diferent al davant...
La qüestió és no deixar de ser mai un mateix. Tot i que, a vegades, els altres també siguem nosaltres.
de la única cosa que podem estar segurs en aquesta vida, és que no ens hi quedarem TOTA la vida :) Gran frase elur, me la deixes per posar-la al face? Un petó!
Ho és. Sobretot si te'ls escoltes massa
He vingut a veure si hi havia post nou, i com no n'hi ha, doncs et deixo un saludet i et dic una cosa... Eluuuur, tinc freeed!!! :-)
Vaig a abrigar-me una miqueta!!
Publica un comentari