Un moment: surto de la casa i no hi ha ningú. El silenci és ple de cants d'ocells. I em quedo al bell mig de l'era deixant que els sons m'omplin tota jo.
Una sensació: el món, més enllà del que abasten els ulls, no existeix.
Un pensament: sempre hi viuré un punt d'enyorança.
Una esperança: pluja...
diumenge, 1 de novembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


Aquest moment deu ser fantàstic!!
ResponEliminaI va ploure? ;-)
La imatge denota calma, la calma està dins la pluja i el teu moment.
ResponEliminaMmmm... ja m'agradaria tenir uns quants d'aquests moments... :)
ResponEliminaUn petonot, maca!
Quin post més preciós, ostres, un cop més em sorprens. La teva senzillesa contrasta amb el valor de cadascuna de les paraules. Paraules que em manquen a mi per explicar el perquè m'agraden tant els teus escrits.
ResponEliminaLa frase de 'una sensació'... increïble. Hi ha una errada, i no me'n puc estar de dir-ho, però avui m'és igual. És massa maca perquè ho espatllem.
Doncs sí Assumpta, sobretot quan te n'adones de que està passant :)
ResponEliminaUi no, ni ahir ni avui... encara espero ;*)
S'haurà d'esperar que arribi la pluja per poder parlar de calma amb totes les lletres Cesc :)
Tot és proposar-s'ho Buk, segur que en tens d'altres que són una meravella!
Un petonàs, maquíssim!
Xexu... i ara què t'he de dir jo? moltes gràcies se'm fa curt.
Abastar...ja l'he trobada i corregida, moltes gràcies :*)
com diu aquell de traca i mocador... però no sé veure la foto, què és?
ResponEliminaI va ploure, i va ploure?? La guinda del pastís!
ResponEliminaostres Jordi C... em faràsp osar vermella!
ResponEliminaUn picaporta (se'n diu així?) vist de perfil.
Què va Jordi... aquesta nit ho ha fet un xic al poble, però tan poc... aviam si aviat tenim sort :)
la sensació, és només una sensació.
ResponEliminaa vegades és una sort i d'altres no Estrip, però aquesta d'aquí és quasi una realitat, clar que subjectiva.
ResponEliminala pluja sempre és una esperança, i més ara, que ens cal canviar d'estació i sembla que no vol, un text molt bell, gràcies :)
ResponEliminai avui sembla que vol ploure però no acaba de decidir-se Clidice... i aixì encara és pitjor!
ResponEliminagràcies a tu :*)
Deixa-m'ho a mi! Avui em toca dutxa (cada dilluns no festiu), així que demà pluja assegurada!! Sempre canto quam em rento!!
ResponEliminat'ho agraeixo tant Jordi!!! o... li he d'agrair al calendari? ai quin conflicte ara!
ResponEliminajejejeje
gràcies! ;*)
al calendari, al calendari, perquè arriba a ser dilluns de pasqua (festiu) i no faig ploure!
ResponElimina:))
ResponEliminava Jordi, em poso música 'cantable' i t'ajudo!