Avui m'han dit princesa... així, en castellà.
I no m'he enfadat, ni tampoc m'ha sortit urticària.
I és perque m'ho han escrit amb accent madrileny...
Avui m'han regalat unes paraules que m'han fet ser. Potser no he existit en tot el dia, però quan escrivien aquelles paraules jo era i quan les he llegides i sentides he sigut.
Al cap del dia estic als llocs on he d'estar, però de ser-hi, hi sóc? i mentre hi sóc i/o estic, sóc?
Deu ser que em falta pluja... que m'estigui posant tan... filosòfica? seria aquesta la paraula?
Segurament, ets moltes més vegades del que creus o t'imagines.
ResponEliminaPerquè un núvol, un ocell, la pluja... et fan "ser" per (moltes, algunes, poques, prou...) persones.
I està clar que si ets, no pots "no ser".
Independentment d'allà on puguis ser, físicament, ets als dins d'aquells que "et fan (fem?) ser".
Siguis on siguis, per mi hi ets.
Cabasset de petons dolços, nina
Una abraçada infinita, follet
t'e
:O)*****
En cas de tenir una foto teva, estic segur que ara me la miraria i veuria com vas desapareixent, com et fas transparent, com passava a Regreso al Futuro.
ResponEliminaCrec que tu ets, tots som. Però quan ens passen coses com la que descrius, ens sentim a nosaltres mateixos, ens sentim vius. T'adones que signifiques coses per una o unes persones, i això sol ja fa que tot tingui sentit, que valgui la pena. Som humans perquè d'altres humans ens han ensenyat a ser-ho (amb totes les coses bones i dolentes que això comporta). Sense aquest contacte humà perdem la nostra essència.
Però no és de sobreviure del que parles. Pots sobreviure tenint contactes efímers amb gent, sent un humà correcte i prou. Però els teus contactes són de qualitat, i són amb unes persones concretes, les que et fan sentir-te viva, les que et recordes que ets algú per elles, que el que senten per tu és ben real.
Tu ets. Nosaltres et fem ser humana. Ells et fan ser alguna cosa més, no tangible, et fan sentir, bategar.
Princesa... però de conte, eh? Que la vena republicana batega amb força! ;)
ResponEliminaJo crec que som i no som alhora. En tant som quelcom, no som alguna altra cosa. No podem ser això si al mateix temps no som allò altre... Existència i no existència conviuen l'una amb l'altra i esdevenen idèntiques.
Buuuufff... espero no haver embolicat massa la troca... :)
Un petonot ben fort, maca! ;*)
Potser la tardor propicia "arrebatos" filosòfics...
ResponEliminaDe totes maneres; som i serem...
*Sànset*
Necessitem els altres per existir perquè apareixem per generació espontània, sinó que naixem a partir d'una mare i un pare. I els necessitem per sobreviure, estrictament parlant, fins que no ens convertim en individus adults plenament capacitats. Per a mi el fet de néixer ja implica que existeixes, simplement perquè ets un ser amb vida i ets present físicament en un espai i en un temps. I llavors hi ha la teva ment... que fa el que li ve de gust i és i no és quan i on vol! ;)
ResponEliminaI llavors hi ha els altres, que de vegades fan i ens diuen coses que poden fer-nos ser més o ser menys o sentir que som més o sentir que som menys.
ains... Complicat, no; però hi ha tantes possibilitats, que ho deixarem en complex?
Et trobo filosòfica 100%.... em fas pensar fins i tot a mi, que no en sóc massa donada.... i a més avui no m'abandona el mal de cap.... Un petó de cap de setmana, Princesa (amb accent català) :)
ResponEliminauiiiii...
ResponEliminani princesa de conte ni princesa en català, si-us-plau, gràcies! ;)
només tolero la paraula amb accent madrileny i amb tres veus concretes, sóc feta així.
salut!
jajajajaa elur, m'has fet riure, doncs apa, ho retiro :)
ResponEliminaei, ei, ei....!!!
ResponEliminajo TAMPOC t'havia anomenat la reialesa!! Ô_ô
(poc que sou pas de rarus a la Garrotxa...) X¬DDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD!
petonet dolç, republicà, independent i plebeu, ala!
:o)******
Jejejeje
ResponEliminaT'han donat un petonet dolç republicà :-)