
El temps és com el vent... i algunes persones també...
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Fred i canviant?
ResponEliminaUn petonot ben fort, maca!
Com a mínim a algunes persones els afecta molt el vent... A mi, quan fa Mestral del fort, noto que m'afecta, estic molt més tensa, més nerviosa. No m'agrada.
ResponEliminaQuan no fa gens de vent, em sento cansada.
Quan fa ventet suau o moderat em sento feliç :-)
Petonets! ;-)
Què és la foto? una olivera, o també podria ser... Rhamnus alaternus
ResponElimina;)
no Buk... imprevisibles, intempestuoses, intermitents, arrauxades, inconstants... i un llarg etcètera ;)
ResponEliminaUn petonàs, maco!
Aquest en seria un altre Assumpta... un altre pensament d'avui 'hi ha gent atramuntanada' ;)
Aquest matí que no bufava la tramuntana a Girona m'ha faltat una mica l'aire... sort que feia una bona fresqueta ;)
Petons!
Una olivera Ramon... però ja 'et' retrataré alguna estona ;)
Una abraçada!!
Que segons tu, això és bo, no?
ResponEliminatens tota la raó del món.... jo sóc una d'elles, doncs si
ResponEliminaEl temps passa, el vent, també. Les persones, per desgràcia, també! Hauríem de treballar més per conservar les persones que tenim al costat perquè quan bufi el vent no se les emporti.
ResponEliminadepèn del vent que bufa Xexu... ;)
ResponEliminadoncs res Cris... a volar! ;)
O potser es tracta de deixar-les seguir el vent sense posar-hi traves Jordi... potser. :)