No és veritat allò que canta en Jorge Drexler. Cada uno da lo que recibe y luego recibe lo que da, nada es más simple, no hay otra norma: nada se pierde, todo se transforma. Sí que es transforma, sí. En un gran no-res.
Com tampoc funciona allò de tracta als altres com vols que et tractin a tu. Perquè és impossible fer-ho. Intentar-ho, es pot intentar, ara mai tractem als altres de la manera com voldríem que ens tractessin. Per què... ja sabem com volem ser tractats? Jo, la majoria de vegades per no dir sempre, només voldria ser tractada com els altres. I d'altres vegades una mica diferent, però no pas amb la diferència d'ara, sinó amb una altra de diferent.
Des d'aquí estant veig la lluna... immensa.
La miro i prou. Ja no li faig preguntes, tampoc em dóna mai respostes.
Si tingués una guitarra i la sabés tocar... ara faria una mica d'Audrey, perquè de finestra i de gat ja en tinc.
diumenge, 4 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Potser el que cal, primer, és tractar-se a una mateixa com voldria ser tractada. La lluna està preciosa i si no saps tocar la guitarra sempre la pots escoltar :)
ResponEliminaNo cal que en sàpigues tal i com ho fa ella (tocar la guitarra) tampoc sembla que se'n surti massa... ;)
ResponEliminaTot i així m'encanta.
Per començar, mostrar respecte és demanar que ens en tinguin com a contrapartida. Això ja és una manera de com m'agrada que em tractin. I de moltes altres, i no sé si sempre faig el que vull que em facin, però un mínim de coherència si que tinc.
ResponEliminaM'ha agradat aquest post, però no sé per què. És el que em passa moltes vegades llegint-te, no sé què és, però et llegeixo i tinc una sensació agradable.
Si hi ha algú que no t'agrada com et tracta, pots provar de dir-li. Si li dius i no et fa cas, crec que no val la pena parlar-hi més. Sé que és molt fàcil de dir i molt difícil de fer, però no podem perdre el temps amb segons quines persones.
Clidice... ets una dona sàvia. M'agrada. :*)
ResponEliminaJordi... ja et dic ara que una servidora no t'encantaria ni una quarta part. Gràcies ;*)
Xexu... a mi a vegades la coherència em falla, el respecte intento que no, abans callo i me'n vaig ben lluny.
Gràcies, aquí m'has desarmat, no sé què dir... gràcies de nou. M'agrada que t'agradi.
Ummm... a vegades no és tan fàcil... hi ha persones que es mereixen totes les oportunitats existents i les que encara no s'han inventat, almenys així ho veig jo i sé que hi estaràs d'acord :)
no arriba ni a un borrall de tot el que m'has donat i em dones...
ResponEliminaperò t'ho deixo aquí...
un cabasset de petons dolcíssims...
unes abraçades llargues...
:o)****
ostres, quines cabòries! pobre Drexler!
ResponEliminaCom volem ser tractats...?? Cadascú és un món... A mi suposo que m'agradaria que agafessin una miqueta de cadascuna de les coses bones, en fessin un farcellet, me'l deixessin al replà i truquessin a la porta...
ResponEliminaAmb el solet de noia que ets deu ser gairebé inhumà que et tornin tot el que dónes, una mica de comprensió!! ;)
Petonets!!
M'han vingut unes ganes de veure Breakfast at Tiffany's...!!!!
No dono gaire res jo... i el gaire és per omplir ... gràcies Poeta :****)
ResponEliminaNo és el primer que es creu el que canta Deric, fixa't en totes les cançons d'amor etern que hi ha escrites!
Laia... les aparences enganyen, creu-me. Només veus-llegeixes una part de mi, gràcies per tenir-me en tan bona consideració, però.
Petons.
Només et falta la guitarra per ser com ella? Ostres, aleshores no ha cap dubte que ets una dona extraordinària :-)
ResponEliminaEl que canta aquest home no és veritat, però tampoc no és mentida. Com totes les coses profundes, que sense contradiccions no podrien existir... Bé, millor que plegui.
ostres GripauBlau... l'única cosa que tinc en comú amb aquesta gran dona és que jo també sóc una dona, res més. Una cosa és fer com... i l'altra ser com...
ResponEliminaUna abraçada!
Per causes alienes a la meva voluntat ahir em vaig perdre aquest post i menys mal que he fet repassada quan he vingut a veure el d'avui... perquè m'ha agradat.
ResponEliminaMenys mal que en XeXu també diu que li agrada encara que no sàpiga exactament per què :-) dic el mateix...
Saps? El petit vídeo que has posat és molt, molt maco. La meva germana també és molt, molt fan de l'Audrey. Em permets una petita anècdota? :-)
Un dia, ma germana, em deia que es volia tallar el cabell molt curt i, per mail, em va enviar moltes fotos de noies amb diferents tallats curts i, entre elles, una de l'Audrey, que duia un recollit molt mono, però era cabell llarg. I quan jo li vaig dir "Ei, a la foto de l'Audrey, no és cabell curt, és que el porta recollit", em va respondre "Sí, ja ho sé, però és que està tan guapa" :-)
(Gentilesa de la meva memòria anecdòtica) :-))
Tu parles amb la mateixa suavitat que ella (menys ahir nit quan vas cridar el gol de Renato)
Ah!, per cert, tens raó, és totalment fals que funcioni allò de que "tracta als altres com vols que et tractin a tu". Tu pots tractar molt bé a la gent i sempre hi haurà qui et respondrà a patades... Altres vegades t'adonaràs que, algú amb qui potser havies estat brusc o desconsiderat, et sorprendrà molt positivament...
No es poden fer normes al comportament humà :-)
Pots estar segura que el que es dóna desinterassadament, com l´amistat per exemple, sempre es retorna amb escreix, nòmada.
ResponEliminaTenies feina a celebrar gols sevillans Assumpta? jejeje
ResponEliminaGràcies maca, ja se sap per gustos, colors (o alguna cos així)
Et permeto les anècdotes que vulguis, sempre.
Era molt guapa l'Audrey sí i senzilleta, li posaves qualsevol parrac i el lluïa com si fos brodat d'or! Elegant com ben poques.
Benaurada memòria la teva ;)
Que jo parlo amb suavitat? aissss.. aquí se t'ha colat un comentari a un altre post, no?
Bé... no anava per aquí però no negaré que també tens raó, a vegades no sembres ni un vent i reculls mil tempestes... c'est la vie!
Petons i gràcies, maca!
Ho sé Estranger, alguna vegada he deixat un dit i m'han tornat mil braços ... gràcies :)
I si en comptes de tocar la guitarra, cantes una miqueta? De vegades, taral·lejar una cançó a la lluna també ajuda, encara que no tinguem guitarra.
ResponEliminaEstic d'acord amb Clidice: Primer cal que sàpigues com tractar-te a tu mateixa i llavors sabràs tractar els altres perquè ells et tractin com tu vols. :)
Jo sí que estic convençuda que cadascú rep allò que dóna, més tard o més d'hora. Una mena de justícia còsmica. Una manera com una altra d'autoconsolar-se en alguns moments de crisi!!
Pitonets, preciosa!
el tema ja ho diu tot.... tendre més no poguer.... un petó :)
ResponEliminaEn Drexler és savi, però no infal·lible.
ResponEliminaDe tota manera, sí crec que és cert que totes les coses tornen. Potser no en el moment que les voldries, però potser, més endavant...
En Drexler és el millor, ni me'l toquis ;)
ResponEliminaBé, està clar que molts cop ens deceben els que ens envolten. He arribat a la conclusió que no pots demanar al altres més del que et poden donar, no és bo ni dolent, simplement no es pot exigir a una altra persona que et doni allò que no té.
Respecte a lo de fer als altres el que t'agradaria que et fessin a tu... bé, no tots tenim els mateixos gustos...
Jo, encara no desisteixo i segueixo posant l'altra galta, segueixo sentint-me ingènua, a voltes tonta... però és que tampoc em puc posar a l'altra banda i trepitjar els altres... prefereixo passa per tonta i tenir la consciència tranquil·la.