móns paral·lels [?]

MUNDOS PARALELOS - Daniel Estebe

El primer que va fer només arribar- hi, va ser empaperar tota la casa. Portes i finestres incloses. Tot amb el mateix paper marró d'embalar.
Va resseguir meticulosament cada motllura, cada junta, cada esquerda... no va passar per alt cap detall ni quasi cap objecte.
Les úniques coses que no va empaperar van ser la planta, una figureta ridícula i el cucut.
La planta per mantenir el contacte amb la vida. La figureta per no oblidar la seva pròpia ridiculesa. Al cucut li va treure les peses perquè no funcionés, havia de recordar-se constantment que el temps no existeix, per tant no passa...
Quan ho va tenir tot enllestit va treure una capsa de colors i es va disposar a resseguir i dibuixar portes i finestres, motllures i motlluretes i esquerdes...
Al principi amb un color neutre, després amb grisos... mica en mica hi va anar introduint colors més vius i formes més agradables i atzaroses. Va fer un estudi exhaustiu de l'espai buit i del ple, del tot i del no-res. Omplia i buidava a la seva conveniència.
Sense saber-ho estava plasmant, en aquelles parets, el que era el puzzle de la seva vida fins aleshores.
No sap quan de temps hi va estar. Ningú ho sap, perquè allí dins el temps no existia. Però quan va posar l'última peça tot encaixant-la al lloc just sense ni saber-ho, va sentir la necessitat d'esquinçar alguna part del paper... i va començar per la finestra...


Relats conjunts.