diumenge, 14 de juny del 2009

funambulisme...


a vegades de tant fer equilibris acabes mig caient...
a

14 ventades ...:

  1. Assumptadilluns, de juny 15, 2009 12:19:00 a. m.

    L'altre dia, en un altre blog, vaig llegir un poema trist d'una noia que deia que es sentia com fent equilibris allí on abans es trobava segura... Ara m'hi has fet pensar.

    Pensa que si caus, no passa res, respirar fons i tornar a aixecar-se :-))

    La foto és preciosa :-)

    ResponElimina
  2. Joanadilluns, de juny 15, 2009 12:48:00 a. m.

    Les fulles abans de cure de l'arbre fan equilibris er no caure i cauen...però en torne a néixer de noves, una estació rere l'altre :)
    Bonica reflexió!
    Bona nit Elur!

    ResponElimina
  3. Sergidilluns, de juny 15, 2009 12:55:00 a. m.

    Però si no es fan alguns equilibris tampoc es pot arribar enlloc, i quedar-se quietet, la majoria de vegades, no aporta res.

    ResponElimina
  4. neusdilluns, de juny 15, 2009 10:38:00 a. m.

    oh, bé Assumpta, no és el cas, faig equilibris allà on n'he fet sempre ;)
    De moment no caic, bàsicament perquè no em dóna la gana fer-ho :)
    Gràcies!


    A casa tenim un faig bonsai, Joana, que quan brota a la primavera, encara té alguna fulla (i no pas poques) per caure... potser es resisteixen a caure, potser volen veure com reneix tot abans de morir... vés a saber!
    Gràcies :*)
    Bon dia!!!!


    És clar Xexu, què és la vida sinó un intent d'equilibri constant? quan aixequem un peu. l'altre ens ha de poder sostenir fermament, almenys fins que aprenguem a volar!
    ;*)

    ResponElimina
  5. gripaublaudilluns, de juny 15, 2009 9:40:00 p. m.

    És molt poètic.
    A mi em suggereix una troballa delicada i tendra amb el bressoleig del gronxador.

    ResponElimina
  6. neusdilluns, de juny 15, 2009 10:40:00 p. m.

    :)
    ... m'agrada com ho veus Gripaublau :*)

    ResponElimina
  7. Estrangerdilluns, de juny 15, 2009 10:59:00 p. m.

    Ei... hola.

    :=)

    ResponElimina
  8. Alegria De La Huertadimarts, de juny 16, 2009 12:54:00 a. m.

    Però si es només mig encara pots fer servir l'altre mig per a tornar a l'equilibri.

    ResponElimina
  9. neusdimarts, de juny 16, 2009 9:43:00 a. m.

    Hola Estranger :)


    D'això es tracta Alegria! ;)

    ResponElimina
  10. Núrdimarts, de juny 16, 2009 12:29:00 p. m.

    Però a terra també hi ha floretes que creixen i s'enfilen. Les fulles que cauen dels arbres alimentaran les flors que creixen d'en terra: caus, canvies, t'aixeques i continues amunt i endavant!

    ResponElimina
  11. Bukdimarts, de juny 16, 2009 1:56:00 p. m.

    Caure no deixa de ser una forma de recuperar l'equilibri perdut :-)

    Petonots maca!

    ResponElimina
  12. Assumptadimarts, de juny 16, 2009 2:41:00 p. m.

    M'ha agradat això que no et dóna la gana de caure!! :-)

    ResponElimina
  13. neusdimarts, de juny 16, 2009 4:30:00 p. m.

    Ara mateix Núr, prefereixo no caure i anar fent :)


    Ajunto amdues mans pels palmells, les acosto al pit i m'inclino tot donant-les les gràcies Mestre haijin ;)
    Un petonàs enorme, maco!!


    oh, és que jo sóc molt tossuda Assumpta i llunàtica i bé... i moltes altres coses que no vénen al cas ;)

    ResponElimina
  14. Ferran Cerdans Serradimecres, de juny 24, 2009 11:24:00 p. m.

    Abans el meu malson més reucurrent consistia en passar-me la nit caient d'un edifici... caure és la transició entre dos estats més ferms, i tots els canvis fan por, però més por em fa a mi una estàtua, que segur que no cau si no la tiren a terra... boníssima la fotografia, una de tantes que m'hauria agradat fer a mi,
    salut!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)