Per enèssima vegada a la meva vida, m'oblido de que la nit de Sant Joan és màgica. O almenys això diuen. Mai he sentit res especial durant aquesta nit, tret d'una aversió, cada vegada més profunda, vers els petards.
Ni rituals, que n'hi ha un munt per triar i remenar, ni petards; de Sant Joan m'agrada la flama que baixa del nostre Canigó. I aquest any, que he saltat del llit amb ganes de Vivaldi.
Tan de bo el meu estiu fos de tan bon passar com el seu...
9 cops de vent...:
Tant de bo, Elur. Ara que ja és estiu, res millor per començar-lo.
Amí els petards no m'agraden gens!
La foto és xulíssima.
Coincideixo 100 % amb tu, aquesta nit no m'acaba de dir res, no m'agraden els petards i a més no m'agraden les nits en que és obligatori passar-s'ho bé. Aquest any m'he quedat a casa per temor a deixar sol el gat durant tota la nit, però tenia plans agradables, dels que es podrien fer qualsevol altre dia, però amb coca, això sí, que és de les poques coses que m'agraden d'aquest dia.
I no sóc massa aficionat a la música clàssica, però deixo Vivaldi sonant, també és agradable tenir-lo de fons.
Jo estava tant cansat que a quarts d'onze ja em vaig ficar al llit, i ni petards ni res em va impedir de dormir. Ara, si t'he de ser franc, penso que un ritual de foguera ben preparat i amb un grup no massa gran sí que pot ser quelcom màgic.
El que ben segur que sí que és màgic, com tu dius, és compartir aquesta flama que ens ve a tots del Canigó.
A mi la nit del solstici tampoc m'acaba de dir res, més si li sumem el perill de ser víctima del soroll o -en cas extrem- de la carícia d'un petard tirat amb mala idea.
Per sort, els petards ja s'han acabat...
Salut!
*Sànset*
Enguany he passat un st. Joan força tranquil, pel que fa a petards! On érem en van llançar uns quants, però lluny de casa i els podíem veure tranquil·lament des del balcó. Tampoc no vam sortir fins tard, amb la qual cosa no vam tenir cap enfrontament directe amb aquests mostres del diable! :)
Deixem que soni Vivaldi, doncs!, i ben vingut sigui l'estiu!
De moment Estranger, intentar emular a les grans sopranos (ahir a casa vaig destrossar l'Habanera de Carmen i el Va pensiero de Nabucco) i al gran Sabina (a la feina abans d'ahir) dóna els seus fruits... núvols i quatre gotes... de moment l'estiu és prou suportable... continuaré cantant encara que no en tingui ganes!
A mi tampoc Agnès.
I la foto també m'agrada moltíssim :)
És exactament això Xexu, nits en que és obligatori passar-s'ho bé... com si no n'hi haguessin durant l'any!
Jo, soparet a casa del germanet i la cunyada, amb la germaneta i el cunyat. Ja van dos anys i s'hi està de conya :)
Potser sí Gripaublau... de cares l'any vinent potser ho farem... o no... que tenim una memòria nefasta per segins què! ;)
Sànset... m'agrada el teu optimisme.. però no, encara no s'han acabat i sinó espera't a aquest cap de setmana... dilluns és Sant Pere!
Salut!
Gràcies a la crisi (alguna cosa bona havia de tenir) no hi ha hagut tants petards com altres anys Núr...
Jo si un cas m'esperaré a que s'acabi li diré benacabat, estiu!
ai Vivaldi!!!!!!!!! Gran estiu!!
Però, no sé perquè, ara mateix et diria que escoltis les Variacions Goldberg, de Bach ... ja vuràs el que és bo!!!!!
Per cert, els petards també em desagraden cada vegada més.
Gràcies per la recomanació Jordi, sóna molt bé... però ara mateix aquest nyigo-nyigo em posa dels nervis, potser hauré d'esperar a escolar-les un altre dia :*
Publica un comentari