Marmotes xafarderes i fugisseres.
Flors de tot tipus i colors.
Tants verds com herbes diferents.
Còlits cridaners i agosarats.
Tres voltors.
Isards xafarders i fugissers, també.
Ramats de vaques i de cavalls.
Mil papallones fugisseres i una de confiada.
Algun crit humà, d'algun pastor cap al seu ramat.
Avions dibuixant línies en un cel claríssim de bon matí.
Congestes de neu que formen rierols.
Rierols que formen solcs.
Solcs que dibuixen el paisatge.
Música d'aigua.
Solitud.
Angoixa.
Acceptació.
Alleugeriment.
Pau que, malgrat ser efímera, encara hi és...
... només cal recordar.
Espai immens i obert.
7 cops de vent...:
M'encanta la foto, elur! Petonets!
Quin procés has passat. El Pirineu és un bon lloc per prendre consciència de les coses? A veure si hauré de fer una excursió...
Espero que tanta bellesa al teu voltant t'animi una miqueta i tregui aquestes boires que no et deixen lluir... Noto una mica de tristor i cansament en les teves darreres paraules, les que ens vas regalant per aquí :( o potser sóc jo, que tampoc tinc el dia...
aquí on estic jo hi ha un munt d'hortensies salvatges...
Moltes gràcies Petita :)
Petons!
No ho sé Xexu... si de cas et dic alguna cosa aquest cap de setmana que hi torno... ;*)
És ben bé això Laia... ja veig que em vas coneguent :P
Un petonàs, maca!!!
Ja he vist Deric que allà on ets s'hi deu estar molt malament, no? jejeje ;*)
:o)*
Mmmmmm... S'agraeix un post tan refrescant en mig de tanta xafogor :-)
Un petonot ben fort, maca!
Publica un comentari