A vegades la vida et sorprèn d'una manera totalment inesperada... i quan ho fa dues vegades, allò increïble, impensable, deixa de ser-ho...
Fa temps que vam rebre un regal més que curiós. Avui n'he rebut un altre, i aquesta vegada no l'he compartit amb ningú, estàvem ella i jo soles... Jo esperant als meus germans, ella buscant escalforeta i un recés, el vent bufava a estones insistentment i amb força fredor.
Al final l'he deixada sobre una flor groga...
Aquest ha sigut, probablement, l'únic moment de pau que he tingut darrerament... pau completa i efímera...
11 cops de vent...:
Pau de la que te'n surt un escrit, i una sensació. Atreus a les papallones, qui sap, potser això diu molt de tu. Jo els únics insectes que atrec són els mosquits.
:o)*
No sé si es més bonic l'instant que ens expliques de pau completa o la magnífica fotografia.
Tot plegat, una preciositat!
Desitjo que aquests moments de pau no et siguin tan "cars" de tenir i que et pugin acompanyar tot sovint.
Rep una abraçada, Elur!
;)
Preciós!!! M'ha encantat com has lligat aquest post amb l'altre més antic.
I per a pau, la que transmets tu.
Un petonot ben fort, maca!
Sento que siguí tant efímer el teu moment de pau, i que durant aquest estiu en trobis de moooolt més llargs. Tu, i tothom.
(Com és que costa tant?...)
Un excel.lent moment de contacte entre la natura i tu. Quina harmonia :-)
ummm... no crec que les atregui Xexu... era allà i prou i ella volia escalforeta i com que amb l'altra mà li tapava el vent, qualsevol se'n mou! ;P
Poeta :*)
Moltes gràcies -assumpta-!
Una altra per a tu! :*
Moltes gràcies Haijin Buk!
L'elur transmet pau potser sí, la neus ja et dic ara que no :P
Un petonàs enorme, maquíssim!!
Pensem massa Agnès, només és això... tot plegat és qüestió de buidar el cap.
Gràcies :)
Un moment màgic DooMMasteR... al Pirineu n'hi passen sovint... almenys dos! jeje
:*)
Un moment indubtablement màgic! Aquesta tècnica hauria d'ensenyar-se a les escoles .. :-)
Un bon regal que et mereixes. Enhorabona!
Tècnica? ai Jordi... jajajaja no es pot ensenyar el no-res!!
No sé si me'l mereixo, però gràcies per pensar que sí :*)
Em sembla quasi màgic :-)) D'alguna manera, el seu instint les avisa que no els hi faras cap mal...
més que fer-li mal Assumpta patia... no volia que les seves ales, força malmeses ja, toquéssim la meva pell... hauria sigut fatal.
Un petonàs Anginesca!! ;*)
Publica un comentari