Saturada d'emocions, així em trobo.
I no em surten les paraules.
Aquests últims dies he sentit amb força, molta força l'alegria i l'emoció, l'amor, la pena, l'amor, la indignació, l'amor, la ràbia, l'amor, l'odi, l'amor.
Alegria per elles, per veure-les felices.
L'emoció, per un regal molt especial.
L'amor incondicional, de donar pel sol fet de donar. Incondicional i recíproc.
La pena d'una pèrdua.
L'amor a qui ha perdut algú i de qui ha perdut a algú.
La indignació cap a qui no sap separar les coses importants dels seus problemes personals.
L'amor per elles.
La ràbia cap a qui discrimina pel "què diran".
L'amor per elles.
L'odi cap a qui és capaç de trepitjar a qui t'estimes, després de fer-li la traveta i caure, i que remou les entranyes. N'hi ha que són pares. N'hi ha que només han parit a algú.
L'amor cap a elles.
I em quedo amb l'amor.
El seu, el meu, el nostre.
foto de Zeus
.
follet... ja saps on sóc i com trobar-me... si et fos menester... o simplement per desfogar-te...
ResponEliminad'entrada un parell de cababassets de petons solejats i un xic més fresquets (i des de la feina buaaaaah!)
;¬)***********************
Molt maco reina, elles t'estimen i aixo es el que compte de debó!!
ResponEliminaI jo tambe eh!!
nikus maca****
És la tria més adequada, l'única que es pot fer, quedar-se amb l'amor és sempre el millor, res no se li acosta ni de lluny.
ResponEliminaUn post molt maco.
Poeta, ho sé. I ja ho vaig fer una miqueta, amb el "regal". Va ser una de les coses maques, especials i plenes d'amor d'aquests dies :)
ResponEliminaTota la resta (ràbia, indignació, odi) és una situació de mal gust repetida constantment, com un disc ratllat que et fereix l'oïda... i més endins. Hi anem posant pell morta.
Milions de gràcies Barbollaire.
Per tot, pels petons, per l'oferiment, per ser-hi.
Aiiiiii com t'estimo!
:*******************
Zazpi... preciosíssima Zazpi, moltes gràcies maca.
Jo també t'estimo, MOLT!!!
Petonassos!!!!
Moltes gràcies Xexu.
ResponEliminaDoncs sí, però n'hi ha que no la saben fer aquesta tria i això és el més trist de tot.
Per sort, elles, nosaltres, en sabem.
Un petó :*
L'amor, un tema complicat per fer-ne un post, però l'has brodat, felicitats.
ResponEliminaPrecios, però no se de que m'estranyo, si tot el que escrius m'arriba ben endins :-)
ResponEliminaUn petonas dolcet bonica!!!!!!!
Moltes gràcies Mandarinada, però no he pas brodat res, jo. Hi ha molts tipus d'amor i alguns és molt fàcil descriure'ls :)
ResponEliminaBenvinguda :*
Jo Mateixa!! Exagerada!!!!!!!! jajajajaja
Moltes gràcies, preciosa!
Un petonàs enorme!!!!
Sempre és millor quedar-se amb els bons moments, les bones vibracions i els sentiments que ens fan estremir-nos d'alegria i de gust. I trobo fanbtàsticament especial l'amor incondicinal de donar sense res a canvi, el sentiment d'oferir una part especial de tu que ningú t'ha demanat però que ofereixes perquè sí, perquè et ve de gust.
ResponEliminaQuedem-nos sempre amb l'amor, i no ens estiguem mai de dir un "t'estimo".
Un petó molt amorós!!
Només puc dir que estic amb tu...
ResponEliminaemocions! mmm!! i quanta vida q donen!!!
ResponEliminauna abraçada enoooorme!!!!!!!
:****
Totalment d'acord amb tu Laia.
ResponEliminaUn petonàs enorme i gràcies :***
No fa falta dir res més Ramon...
Moltes gràcies. Petons desde la Garrotxa fresca, fresca ;*)
I tant Su*!!
Donen vida i et fan sentir viva :)
Corresponc a l'abraçada com sempre ;)***********
Quan les emocions ens saturen,
ResponEliminacom per màgia, s'obre la comporta.
És abans o més tard. Si no es desborden.
petons i llepades d'aigua!
curiosa mescla de sensacions , pero no se perque al final no m´en queda past un gust amarg per lo que suposo que tot rutlla be ;-)
ResponEliminaPer sort Gatot, sóc capaç de deixar-les sortir, no pas sempre, no pas amb tothom; però una amistat de 33 anys amb la La, dóna prou confiança ;) i sinó amb la seva dona, la Li. Amb elles és fàcil.
ResponEliminaPetonets mig assoleiats i frescos...
Per part meva sí, tot rutlla prou bé Mikel. Deixant a part el pòsit que deixa la ràbia i l'odi i la incomprensió, però vaja... és una part de la motxilla que no podré deixar mai, em sembla.
Gràcies :*)